Les meravelles del teatre d’objectes de Joan Baixas

BarcelonaJoan Baixas i el seus còmplices de la companyia La Claca van escriure una pàgina mítica de les arts escèniques catalanes quan van treballar amb Joan Miró al muntatge Mori el Merma. La mostra amb què el CaixaForum celebra el 50è aniversari d’aquest referent del teatre d’objectes inclou dues titelles mironianes, i, malgrat tot, per a Baixas no són les peces més importants. Tampoc ho són les d’un altre muntatge, sinó una mostra de la col·lecció de terres d’arreu del món que Baixas demana als seus amics quan van de viatge. Es poden veure per separat dins unes capsetes. També barrejades en una altra capa més gran. El contrast entre les unes i les altres serveix a l’artista per parlar dels fonaments del seu treball: “Quan estan separades, els diferents tipus de terra llueixen, però no hi pots fer res. El color que surt de barrejar-les és brut, però hi pots jugar”, afirma Baixas. Així, l’artista prefereix “el joc, la igualtat i el mestissatge” de la barreja a “la identitat, la nació, la pàtria i l’ego” de la puresa.

Fidels al desordre creatiu de Baixas i també de la cofundadora de La Clacla Teresa Calafell, que a l’origen de la companyia es feia càrrec dels aspectes visuals dels espectacles, les comissàries de la instal·lació, Marina Baixas, filla de l’artista i membre de la companyia, i l’actriu i directora Glòria Rognoni, que va treballar a Mori el Merma, han creat un artefacte per fascinar els espectadors i deixar-los sense paraules. No calen explicacions per tafanejar en la gran caixa plena de peces de vestuari i attrezzo extretes de muntatges de la companyia, ni en els cartells i objectes que hi ha a les parets de la sala; tampoc per mirar els vídeos d’alguns treballs en què es poden veure en acció dues de les peces exposades: una manta de diners de Daurrodó i un estrany personatge fet amb mil i una banderes diferents. El recorregut inclou sorpreses com un vídeo amb fang i pantalles que La Claca va fer per a Albert Pla abans que Miquel Barceló pintés amb argila els grans vidres de la façana de la Biblioteca Nacional de França el 2016.

Un home de teatre també pintor

Al final del recorregut hi ha algunes pintures de Joan Baixas sobre les quals ell mateix tampoc vol teoritzar: “La pintura hi és abans, durant i després del teatre”, diu l’artista parafrasejant un dels textos de paret. També es resisteix a vendre-la: “M’agrada el teatre perquè tens el públic davant, no m’agradaria que les meves pintures decoressin els passadissos d’un hotel”. “Ara tinc el projecte de parar, però no m’ho deixen dir perquè saben que, quan hagi descansat, tornaré”, conclou Baixas. Glòria Rognoni aviat el desmenteix i li recorda que té moltes ganes de pintar i d’aprofundir en la tècnica de l’aquarel·la. És inevitable preguntar-li per la seva experiència de treballar amb Joan Miró: “Va ser extraordinari. Pintava amb nosaltres al davant, i no li agradava que el veiessin treballar. Vam aprendre molt de Miró i ell estava feliç entre nosaltres. La situació va ser molt natural i amigable”.

Coincidint amb la mostra, que estarà oberta fins al 3 de febrer, l’Institut del Teatre publica un llibre magnífic, també a cura de Glòria Rognoni i Marina Baixas, Desordre general. Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca. Tant aquest títol com el de l’exposició, L’enemic viu al sofà, són una crida a sortir de la zona de confort: “En aquesta civilització hem apostat pel déu de la comoditat, que ha passat per davant de la compassió”, explica Baixas. A més de la mostra, el CaixaForum estrenarà el dia 22 de desembre un nou espectacle de la companyia, Baboia!, amb Marina i Josep Baixas. El punt de partida és un sofà empassant-se un nen abduït per les pantalles. Pel que fa al llibre, Baixas està tranquil perquè veu que la seva trajectòria és coherent: “M’he quedat molt satisfet. Hi ha una línia tan directa entre els primers treballs i els últims... Vaig començar quan tenia 21 anys i tot era descobriment i intuïció”, conclou Baixas.