Els records inesborrables de Joan Baixas

El fundador de la companyia de teatre d’objectes i titelles La Claca dona l’arxiu a l’Institut del Teatre

Joan Baixas i la companyia que va fundar amb Teresa Calafell, La Claca, han marcat la història del teatre català. Després de dos anys de catalogació, el seu arxiu ja està a l’abast dels estudiosos al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. “Sense el Joan i La Claca aquest país no tindria el teatre contemporani poètic, innovador i internacional que té”, afirmava ahir la directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo, després de signar la donació de l’arxiu amb Joan Baixas. “El Joan parteix en part del món de les arts plàstiques i el trasllada a l’escena”, subratllava Puyo. La vinculació de Baixas amb les arts plàstiques és molt significativa, ja que va conèixer artistes com Joan Brossa i Antoni Tàpies. “Vaig tenir molt bons mestres, vaig tenir molta sort -recorda-. A través de Joan Brossa vaig anar a parar a les tertúlies que Antoni Tàpies feia a casa seva els dimecres, on mostrava la seva gran col·lecció de cinema mut, i allà vaig entendre què era l’art. Va ser la meva universitat”, explica Baixas.

L’activitat de La Claca va arrencar el 1968 i es va acabar el 1989, i l’arxiu inclou fotografies, contractes, documents (entre els quals destaquen els de la seva etapa de director del Festival Internacional de Titelles de Barcelona), fulls publicitaris i cartells d’espectacles com el llegendari Mori el Merma, realitzat amb Joan Miró. “De cop i volta ens vam haver d’inventar un llenguatge”, recorda Baixas sobre aquest espectacle, que donava expressivitat a uns personatges inspirats en els capgrossos. Els materials d’arxiu de Mori el Merma inclouen fotografies de la festa al Cercle del Liceu després de l’estrena, on es pot veure Joan Miró i Pilar Juncosa parlant amb Josep Tarradellas. L’arxiu inclou una carta d’agraïment a Jim Henson, el creador dels Muppets i Barri Sèsam, perquè els havia enviat un rotlle de Celastic, un material molt més lleuger que el cartró pedra però que els permetia aconseguir els mateixos efectes. Això és una mostra de la ràpida internacionalització de La Claca.

Abans d’adreçar-s’hi per fer-li aquella consulta, Joan Baixas i Jim Henson s’havien conegut quan La Claca va actuar a Saint Louis, Missouri, als primers anys 70: llavors van fer els titelles amb materials trobats en una casa cremada i Henson se’n va quedar un dels que van regalar al públic perquè no podien tornar-los a Catalunya. L’arxiu professional de Joan Baixas es prolonga fins a l’any 2009. Set anys després de La Claca va tornar amb l’espectacle Terra prenyada, on fusionava els seus llenguatges més estimats: el teatre, l’audiovisual i les arts plàstiques.

Una obra artesanal i senzilla

“En l’arxiu es veu molt el to de la nostra feina, sempre molt pobra, molt artesana i molt senzilla, i hi ha molts materials per a qui vulgui conèixer la història del teatre independent d’aquella època”, explica Baixas sobre els materials que va donar. La donació també està relacionada amb la revisió de la feina de la companyia amb motiu del 50è aniversari, que va incloure una exposició al CaixaForum de Barcelona el 2018, L’enemic viu al sofà.

Joan Baixas assegura que després de dècades viatjant arreu vol ser “sedentari” i sortir tan poc com pugui de la casa que té al Montnegre. La decisió de donar el seu arxiu té a veure amb el desig de tenir més espai per rebre altres creadors perquè puguin assajar i fer activitats. “No vull sortir de casa, sinó que la gent vingui”, conclou Baixas.