Misc 24/08/2018

El repte d’interpretar l’‘Octet’ de Schubert

El Cosmos Quartet rubrica un any victoriós debutant a la Schubertíada

i
Antoni Ribas Tur
2 min
Els quatre membres del Cosmos Quartet: Bernat Prat, Lara Fernández, Helena Satué i Oriol Prat.

La Schubertíada ha sigut sovint un trampolí per a les formacions joves que hi han debutat, i pocs anys després de tocar a Vilabertran se les ha pogut veure en escenaris d’arreu d’Europa. El cas del Cosmos Quartet, que s’estrena aquesta nit al festival, és curiós: tot i sumar només quatre anys de vida ja tenen repercussió internacional. A més, al gener van guanyar el primer premi al concurs de la Fundació Irene Steels-Wilsing a Heidelberg i tenen tancats recitals a l’estranger al llarg del 2019. A la Schubertíada mostraran la seva experiència interpretant el Quartet n. 2 en la menor, op. 13, de Felix Mendelssohn, que forma part del seu repertori, i assumiran un nou repte: l’organització els ha encarregat que toquin, juntament amb quatre músics més, l’ Octet de Franz Schubert. “La Schubertíada és una ocasió especial per presentar-nos al públic, sobretot per la tradició que té d’apostar per la música de cambra i el renom que ha assolit”, afirma Helena Satué, una dels dos violinistes del Cosmos Quartet. L’altre és Bernat Prat, i la formació la completen la violista Lara Fernández i el violoncel·lista Oriol Prat. “Debutar a la Schubertíada encaixa molt bé amb el moment que estem vivint amb el grup i crec que també ens donarà la repercussió que de vegades es necessita”, subratlla Satué.

Per interpretar l’ Octet de Schubert, el Cosmos Quartet estarà acompanyat del clarinetista Isaac Rodríguez, el contrabaixista Joaquín Arrabal, el trompista Carles Chordà i el fagotista Álvaro Prieto. Com diu el mateix títol del recital i subratlla Satué, són “amics” amb qui havien coincidit en altres ocasions. De moment no tenen previst repetir l’experiència, però no ho descarten si els hi demanen. L’ Octet va ser una peça excepcional per a la seva època, ja que va ser la més llarga de música de cambra composta fins aleshores, el 1824, amb una hora de durada. Continua sent una peça molt important del repertori i és exigent per als intèrprets en molts sentits. “Requereix molta concentració i no és una obra gens fàcil per a cap dels instruments, exigeix virtuosisme”, explica Satué. “Com a quartet sí que estem acostumats a fer concerts de fins a dues hores, però sí que és un repte interpretar una peça tan llarga sense director”. Una altra de les peculiaritats de l’obra és que té sis moviments en lloc de quatre, que alternen la lleugeresa i el dramatisme.

stats