ARTS ESCÈNIQUES

Antídots teatrals contra la desconfiança i la por

La 39a edició de FiraTàrrega arrenca amb una crida per unir esforços en un món convuls

Els abusos del tenor Plácido Domingo i les morts provocades per carn entatxonada encara donen titulars, i ja han arribat al teatre: apareixen a Excalibur i altres històries d’animals morts, de la companyia Hermanos Picohueso, un dels espectacles que es va poder veure divendres durant la segona jornada de la 39a edició de FiraTàrrega. L’obra té el format d’un programa televisiu amb titelles presentat per l’ovella Dolly i hi participen altres personatges com la gossa Laica i el gos Excalibur, el gos de l’Ebola. Tots plegats fan una denúncia contundent contra les farmacèutiques i les polítiques que alimenten “la desconfiança i la por”, que demostra el poder social que poden tenir les arts escèniques.

FiraTàrrega va arrencar dijous curiosament amb una conversa entre el filòsof Xavier Antich i la coreògrafa Àngels Margarit, moderada per la directora del CCCB, Judit Carrera, sobre l’espai públic com un lloc de resistència i creativitat. Mentre que Antich va reivindicar el pensament per agafar distància per canviar un món “amb molta duresa i desigualtat”, Margarit va defensar la dansa com “un refugi”. També van parlar de com Tàrrega s’ha convertit en unes “Nacions Unides en miniatura” i de combatre els “agitadors de l’odi i els al·lèrgics a la diferència”, com va dir Antich. Margarit va fer una crida a ballar per “agitar” el pensament. En definitiva, les paraules de l’un i de l’altra són com un full de ruta per retrobar les arrels, prendre consciència d’un mateix i intentar deixar un món millor.

La saviesa heretada dels avis

A FiraTàrrega el poder transformador de les arts escèniques no té edat. Ahir nens i nenes de 3 a 7 anys aprenien a sembrar cebes en un petit hort a l’espectacle Horta, de la companyia valenciana homònima, i sentien a parlar de la saviesa heretada dels avis. També hi ha tradició en les acrobàcies del solo de Júlia Farrero, Teia, que estan inspirades en records familiars i el món rural. Aquesta línia, que comença en la infància i uns mons contraposats a la voràgine actual, culmina en els dos espectacles que han deixat les imatges més espectaculars fins ara: un grup d’espectadors desfent pacientment un embolic gegant de cordills amb una música estrident que recorda guerres i repressió, a C’est pas là, c’est par là, de la companyia Galmae, i una caravana de cadires de rodes pels carrers de Tàrrega, a Mission Roosevelt, de la companyia Tony Clifton Circus. Per començar a canviar les coses cal posar-se en el lloc de l’altre i els participants d’aquest espectacle havien de fer proves habituals per a una persona amb mobilitat reduïda com comprar un refresc en una botiga. “Toqueu la fibra”, els deia una dona a un grup de sis persones en un supermercat mentre els donava les ampolles d’aigua que no podien agafar perquè estaven massa amunt.

Ahir també es va celebrar el tradicional dinar amb programadors que organitza l’Institut Català de les Empreses Culturals. Enguany hi van assistir 130 programadors, entre els catalans, els espanyols i els internacionals. A la fira no només hi troben espectacles de qualitat sinó també un ampli ventall de propostes: “A Catalunya hi ha moltes i molt bones arts de carrer”, diu el programador suec Erik Gullberg. “Vinc a Tàrrega per veure què està passant al sector i conèixer altres programadors”, subratlla. Alguns dels professionals internacionals que han vingut són asiàtics: “No m’agraden els espectacles que són mainstream, a Corea hi ha molts espectacles franquícia i busco diversitat, i l’únic lloc on la trobo és a FiraTàrrega”, conclou el coreà Jong Yeoun.