ART

Llibres prohibits, presos sexuals, generals morts i un pop anti-Brexit

Els pavellons més destacats de la Biennal de Venècia aborden temes com l’exili, la guerra i les desigualtats

La capacitat d’atenció està molt disputada a la Biennal de Venècia, que obre avui les portes al públic. Per això hi ha pavellons que se la juguen amb una imatge molt potent, com és el cas de l’avió girat del revés que l’artista Roman Stanczak ha plantat al pavelló de Polònia, i amb què vol denunciar les desigualtats econòmiques. D’altres encara s’arrisquen més, com el centre de salut que els israelians han muntat al seu pavelló, amb hores de cua i tot. També hi ha propostes documentals, com el vídeo del pavelló canadenc sobre els inuit, i d’altres de líriques, com la reflexió sobres les migracions, les fronteres i la llar que l’artista establert a Barcelona Yamandú Canosa fa al pavelló de l’Uruguai, amb obres que construeixen “un paisatge” titulat La casa empàtica. A més, l’Arsenale i els Giardini, les seus principals, són només el començament, perquè la Biennal s’estén per tota la ciutat.

L’art surt al carrer

Un circ transgressor i l’art públic d e l’afroamericà Martin Puryear

Els Estats Units participen per primera vegada en la Biennal amb una institució dedicada a l’art públic, el Madison Square Park Conservancy a Nova York. L’artista seleccionat és l’afroamericà Martin Puryear, que tracta temes com la democràcia, la raça i la història dels Estats Units amb unes escultures de formes orgàniques. A l’exterior del pavelló n’hi ha una de gegantina, Swallowed Sun (Monstrance and Volute), que és tot un reclam. El circ contemporani que va muntar fins ahir la V-A-C Foundation era una alenada d’aire fresc: l’elefant era una grua, una contorsionista planxava amb els peus i també es podia veure el número viral de l’home que es treu de les maneres més inversemblants el tovalló que li cobreix els genitals sense que caigui la tassa que hi ha a sobre.

El Brexit i un pop

Laure Provost proposa una experiència d’art total

Compensa fer més d’una hora de cua per accedir al pavelló francès, una experiència total concebuda per l’artista Laure Prouvost. L’entrada és a la part posterior del pavelló i després de passar per un passadís en ruïnes s’arriba a la recreació d’un mar ple de deixalles fetes amb vidre de Murano i mòbils obsolets. Després es passa a una sala que evoca un pop, imatge de la identitat líquida contemporània, on es projecta una pel·lícula protagonitzada per un grup heterogeni, amb habilitats com la música, la dansa i la màgia, que fan un viatge iniciàtic des dels suburbis de París fins a Venècia. L’experiència pot ser tan captivadora que pot passar per alt un detall revelador: les ruïnes de l’entrada corresponen a un túnel que l’artista assegura que va excavant a les nits per connectar el pavelló francès amb el britànic, on hi ha les escultures de Cathy Wilkes, per protestar contra el Brexit.

Represaliats pel gènere

Paul B. Preciado és el comissari del pavelló de Taiwan

Abans d’obrir al públic el pavelló de Taiwan, l’artista Shu Lea Cheang i el comissari, el filòsof Paul B. Preciado, ja han rebut ofertes d’uns quants museus per acollir la mostra que han organitzat, un dels eventi collaterali de la Biennal. Està situada a la primera presó de Venècia durant el Renaixement. L’emplaçament va fer que decidissin explicar amb un panòptic digital i deu curtmetratges corrosius i amb tocs d’humor deu casos de repressió per qüestions de gènere i d’orientació sexual. Casos com el de Giacomo Casanova, que va estar tancat en aquesta presó; el del marquès de Sade; el d’una dona que va ser condemnada a cadena perpètua per haver tallat el penis al seu marit i haver-lo llançat a una trituradora de brossa; el del filòsof Michel Foucault, o el de tres noies sud-africanes acusades de violar homes per robar-los l’esperma. “Volem revelar com funciona el sistema operatiu de la repressió”, afirma Paul B. Preciado.

El pavelló escocès, un altre dels eventi collaterali, també toca temàtiques relacionades amb el gènere: l’artista queer Charlotte Prodger obre el vídeo SaF05 amb imatges d’unes rares lleones africanes amb cabellera i recorda la seva infantesa i altres temes relacionats amb l’amistat, l’amor i el desig.

Els estralls de la guerra

L’Iraq i Edmund de Waal aborden l’exili, la censura i el dol

El ceramista Edmund de Waal, l’autor de la coneguda història familiar La llebre amb els ulls d’ambre, surt dels seus registres habituals en aquesta Biennal. Aquesta vegada ha muntat una biblioteca popular a l’Ateneo Veneto amb llibres prohibits en diferents països i uns altres que parlen de l’exili. Quan l’exposició es tanqui, De Waal donarà els llibres a la futura biblioteca de Mossul. A més, exposa al Museu Jueu.

L’Iraq també parla de guerra en el seu pavelló d’una manera estremidora, amb dues obres de l’artista Serwan Baran, que va ser soldat en la guerra entre l’Iran i l’Iraq i a la guerra de l’Iraq. L’una és l’escultura del cadàver d’un militar dins una barca evocadora del viatge a l’eternitat a l’antiga Sumèria. Però com diu el mateix artista, representa “l’últim general de l’exèrcit iraquià” i el posa dins la barca “per fotre-li una patada al cul”. L’altra és un quadre aparentment abstracte. A mesura que t’hi acostes descobreixes que retrata una massa de soldats arraulits. També conté trossos de roba de soldats morts per “eternitzar” la seva vida”.