ANTONI RIERA VIVES
ANTONI RIERA VIVES

Creure és criança?

La nina s’acosta a la porta del bany de casa. Hi toca. “Què fas, mon pare?”. “No és compte de butzes” , li diuen per resposta. I com que “creure és criança”, l’infant se’n torna, amb un sentiment on...

Contra les cordes del relat

Fa poc més de tres anys MÉS per Mallorca s’estrenava en unes eleccions autonòmiques amb uns resultats històrics: a frec dels 60.000 vots, i a frec del 15% dels votants. Quarta força, molt a prop de...

L’Scrabble, un arbre de paraules

“L’Alfavit era un antic joc rus d’atzar i habilitat basat a enredar i desenredar les lletres de l’alfabet. L’Alfavit havia estat molt de moda a Estòcia i a Canàdia cap al 1790. Renovat a començament de...

Rafel Perelló, passió per la memòria

El secret de la felicitat és tenir una passió. Hom pensarà tot d’una en una passió amorosa. Va bé tenir-ne una, certament. Però les passions poden ser de moltes menes. Podem ser uns apassionats de la nostra...

Malnoms: per saber d’on som, per saber qui som

El primer dia d’escola sempre em pos nirviós. És la presentació oficial. Veuré les cares dels meus alumnes. A molts ja els coneixeré de cursos anteriors. Altres els hauré saludats el temps del pati o a la...

Una gent que sap fer llum després de la tempesta

Entre l’aire greu i desmenjat de la capital manacorina i la festa tel·lúrica i ancestral d’Artà, s’hi estén una terra de muntanyes mitològiques i valls fondes, de platges infinites i de gent que respira una...

Desemmascarar el dimoni masclista

Els instituts de vegades semblen grans arques de Noè estibades de docents (un de cada casta, un de cada ideologia, un de cada tarannà) que ensenyen i, sobretot, eduquen en valors, uns alumnes que semblen...

Suar

Avui (ahir per a vós, lector amable) és Sant Mateu, patró de Bunyola, la vila on corren en tangues, i calçons de davall, i sostenidors, i faixes, i braguetes de randa. Avui és el dia que fa els anys na...

Groguisme

Podríem dir que fins ben passat el primer d’octubre la situació política catalana, directament associada al que anomenam el procés, ha estat comandada per l’agenda dels partits independentistes. Més encara,...

Festes i identitat, si no s’avenen que s’encontrin

Els anys noranta del segle passat foren per a mi els de la descoberta de les festes populars. Tenia vint anys i una consciència de la fal·lera identitària a flor de pell. Perseguia senyes i marques del que...

Compatibilitat de caràcters

Hi ha el qui tot ho diu. Potser en nom de la transparència, potser en nom de la sinceritat, no calla. Explica amb paraules tot el que li vessa de la cervellera. Sol tenir problemes, aquest excés...

Utopia i pragmàtica

Els qui ens movem per la banda esquerra de l’arc ideològic i, encara més, per la banda superior d’una consciència nacional autocentrada, vivim de forma permanent enclosos en una dicotomia que ens...

“Si no som radicals, ens falta l’aire”

Els finals de curs escolar sempre són emocionants. Pels nervis de la selectivitat dels més grans. Perquè es graduen els alumnes de quart. Perquè et tremola la veu en donar les notes, tan bones, les més...

Antònia Fullana Morey, una filla sense pare

Hi ha una gent que és de dretes perquè li és connatural. És una gent que sol tenir doblers i que construeix la seva vida entorn d’una confusa escala de valors que es debat entre el fariseisme, l’ambició...

El nostre Frankenstein es diu llibertat

El tità Prometeu va sacrificar un gran bou i el va dividir en dues parts. A un costat hi posà el ventre del bou, ple de la carn de la bèstia, la pell i les vísceres. A l’altre, els ossos coberts amb el...

“Els farem mal set vegades”

Una de les coses que m’agraden més de la docència és explicar històries, sovint en forma d’excurs del currículum. Els alumnes s’hi solen embadalir. Els impressionen molt, per exemple, els desastres de la...

Nosaltres hem fet dissoldre ETA

Molts dels catalans que sentim endins la necessitat de desvincular-nos d’Espanya visquérem, anys ha, amb una enveja inconfessable la convicció i la determinació del poble basc. Ens admirava que haguessin...

La por: concepte i elements

“Ai, Jaume, Jaume...”. Ni una paraula més alta que l’altra. Ni un sentit de retret. Ni cap expressió de rancor. Només una tristesa tendríssima, empàtica, acompanyada dels ulls que se cercaven, i del silenci...

Els meus presidents (el meu president)

Visc a una finca de pisos àcrata, desgovernada. No tenim president d’escala. Però a la meva vida hi ha molts de presidents. No he tengut mai cap president espanyol. Ni ningú que em presidís la religió. He...

Canvi de règim

Escric aquestes línies, allargassat entre flassades de tristesa immensa, mentre deuen pujar a les furgonetes de la policia espanyola cap a la presó Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell i...

L’home que va fer un país

Tornes de la feina amb l’esguard perplex. Hi ha un moment de la carretera en què, si n’hi ha, s’albira la neu de la serra de Tramuntana. Avui, per sobre les muntanyes, s’eleven uns grans niguls de cotó...

Fins als collons

Alguns diuen “Visca el borbó!” De merda, n’hi ha pertot. Alguns diuen “Visca el borbó de merda!” N’hi ha pertot. Signes. Paraules. Lletres. Significats. Una coma, i a la garjola. Ens han parlat del poble...

“Té sentit, la tristesa, o és tan sols un malentès?”

Venc de cases antigues. De malnoms escairats i llinatges que endogàmicament es repeteixen. Em glateixen per les venes terrossos i macs, verdet de safareig, poll d’ametler, pallers interminables, bísties...

Dins el cor de foc del vostre poble

'Te’n recordes, amor? deies “amor” / i l’herba de la font s’enamorava'. Me’n record, sí. Potser vaig aprendre de dir “amor” així com vós me n’ensenyàreu. Potser m’he enamorat sempre pensant els vostres...

És per dies com aquest que hom sap més qui és

Els papers dels goigs de Sant Antoni onegen com l’escuma blanca coronant una mar de cançons. Centenars, potser un miler, de joves canten al ritme de la banda. És la plaça de la Concòrdia. És l’assaig dels...

Les caixes dels ossos

Aquesta setmana parlàvem a classe del doble sentit de la paraula ‘gravar’. I va sortir el concepte ‘tribut’. — Què és un tribut, profe? I vaig aprofitar per adoctrinar una micoia, ara que diuen que s’usa....

Que no ens normalitzin la barbàrie

Pel passadís central de la platea, Carme Forcadell entra al Teatre Principal tancant la comitiva d’autoritats. Són els Premis 31-D de l’Obra Cultural Balear. Amb posat seriós i un llarg abric blanc avança....

L’ADN del meu poble és –també– el català

M’haurà de disculpar el lector amable la tardança en la reposta. Ja se sap que els partforanistes, a banda de fer la torniola amb coses com la identitat o la sobirania, tenim altres feines com ara arreglar...

Que la por no ens mati més governs

Ha tornat passar. Tenim un govern que viu a cop de titular i que pren les grans decisions seguint el dictat del foc amic, si és que s’ha pogut considerar mai ‘foc amic’ el diari que des de principi de...

L’extrema dreta i IB3

Els qui són afectats de parlar de generacions solen tenir sempre dins la boca termes com ara 'millennials' o 'babyboomers'. No sé quin nom rep la meva. Faré servir una perífrasi: som fill de la Mallorca...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >