Messiànic, chavista, bolivarià, dogmàtic, mediàtic, populista, classista, maçó, antiespanyol, marxista, nord-coreà, personalista. Els qualificatius els arriben de la dreta i de l’esquerra oficials, que intenten cercar una explicació a un fenomen que ha revolucionat el mapa polític a l’estat espanyol. Podemos hi ha entrat com a quarta força i a molt poca distància d’una creixent i perplexa Esquerra Unida. Podemos, a més, retrata l’estancament d’UPyD, que, per la dreta, pretenia trencar el bipartidisme. Mentrestant, els cans de la caverna no s’aturen de lladrar davant el nou dimoni.
Podemos ha arribat per quedar? A les Balears, amb escassos dos “Círculos” constituïts a Palma i al Raiguer i un a Eivissa, la formació de Pablo Iglesias ha escalat fins a esdevenir tercera força, per sobre d’Esquerra Unida i d’Esquerra Republicana. El vot illenc ha donat mostres, una vegada més, del seu gregarisme envers les tendències espanyoles i no s’ha sabut abstreure de la línia general per mostrar a les urnes el fet diferencial. No obstant això, que una formació tan focalitzada identitàriament com Esquerra Republicana pugui arribar a obtenir un set per cent dels sufragis és una mostra que alguna cosa potser sí que comença a canviar.
Alguns han volgut comparar el partit d’Iglesias amb el model de les CUP al Principat. Anem a pams, en una aclaridora anàlisi publicada aquesta setmana al diari Ara per part del company Toni Rodon, quedava clar que no hi ha hagut un transvasament de vots de la CUP a Podemos al Principat, tot i que una visió simplista inicial ho pogués fer pensar. Podemos ha xuclat sobretot vot desencantat de PSOE i d’Esquerra Unida i, sobretot, ha estat capaç de mobilitzar el votant verge que, superada la postadolescència, encara no havia passat mai per unes urnes ni, tampoc, per l’alta a la seguretat social com a treballador.
Les comparacions amb la CUP, però, deixen encara moltes més llacunes. La CUP és un moviment assembleari independentista nascut al carrer, des de les classes populars, que creix a cop d’accions contundents i d’una tolerància zero a la corrupció i als privilegis. Tot i que Pablo Iglesias s’hagi manifestat obertament a favor del dret a decidir, el tractament de la plurinacionalitat de l’Estat no és una qüestió prioritària dins Podemos i dins el mateix partit sembla haver-hi veus discordants. D’altra banda, abans d’arribar al Parlament, David Fernández o Quim Arrufat eren coneguts en els seus àmbits de feina, però no havien tengut presència en els mass media. Podemos, en canvi, sembla haver nascut a l’inrevés. El logo del partit, la seva imatge, és la del seu líder. Sense temps d’implantar-se socialment, Podemos s’ha alimentat de la indignació i el desencís per la boca insaciable de la Sexta. Des de la trona mediàtica, Iglesias ha pogut escampar discurs i l’ha fet arrelar, una manera de partir radicalment oposada a la de la CUP, encara que la intenció fos arribar allà mateix. La sensació, vist des de la distància, és que la CUP obté un vot car, treballat, molt conscient; i en canvi Podemos té un vot més barat, més visceral.
A les Balears, se n’ha fet una lectura semblant, en el sentit que el vot identitari reticent a l’independentisme o catalanisme d’Esquerra Republicana podria haver acabat al caramull de Podemos. Segurament sí. Però també, com a la resta dels Països Catalans i de l’Estat en general, Podemos aquí ha begut de PSOE, d’Esquerra Unida i de vot nou.
D’aquí a un any hi tornam. El ventall d’incògnites és infinit i apassionant. La participació i la llei d’Hondt aplicada per circumscripcions seran capaços d’invertir la tendència? O només la maquillaran? Podrà aturar el PSOE la seva caiguda lliure? Si Bauzá no rectifica, pot empitjorar encara els resultats de diumenge passat el maig vinent? Trobarà lloc l’espanyolisme (més?) desacomplexat a la dreta del PP? Amb l’entrada d’Esquerra dins MÉS, veurem un sobiranisme progressista (independentista, a la fi?) que superi el deu per cent de vots, o s’acosti al quinze? Tornarà a tenir representació el centredreta regionalista? I Esquerra Unida? Podrà Podemos esdevenir una força clau en la caiguda del bipartidisme? Tendran temps en un any de constituir seccions locals sòlides als diferents municipis de les Illes?
En sabrem la resposta aviat. Sigui com sigui, ara ja sabem que podrem. Que la majoria absoluta de Bauzá ha començat a comptar els dies que li queden. I que, amb Podemos o sense, veurem acabar aviat els dies més trists de la nostra història recent.
