OPINIÓ

Miquel dels Sants Oliver i el pensament vertical

Arran de la convidada a participar en els actes de commemoració del 150è aniversari del naixement de Miquel dels Sants Oliver (1864-1920), vaig acostar-me novament a l’obra d’aquest bibliotecari, periodista, assagista, poeta, advocat i emprenedor mallorquí. Mentre rellegia la seva biografia, una data em va cridar l’atenció: Miquel dels Sants Oliver va abandonar Mallorca per anar a estudiar Dret a Barcelona el curs 1881-82.

Encara que la informació disponible és, en gran mesura, resultat de conjectures, pot afirmar-se que l’economia balear es trobava aleshores enmig d’un cicle expansiu, el punt àlgid del qual va ser segurament el bienni 1881-82. No debades, aquells anys es varen crear a les Illes més societats anònimes de les que s’havien creat en tota la dècada anterior. Disset, per ser exactes, i dues caixes d’estalvi.

Per mitjà de les societats anònimes, la majoria de caire industrial, es podien reunir els capitals suficients per poder donar lloc a projectes ambiciosos, alguns dels quals varen tenir un clar efecte multiplicador. Un exemple n’és la xarxa de ferrocarrils de Mallorca, que va dinamitzar les mines de carbó, el comerç interior i la vida social i econòmica dels pobles pels quals passava. Un altre exemple n’és la instal·lació de les primeres fàbriques de sabates, fet que va permetre l’agrupació de treballadors i artesans sota la mateixa direcció i va derivar en un increment de la producció, que va assolir, l’any 1982, els 80.000 parells mensuals.

Mentrestant, en el sector primari, el cultiu de la vinya s’estenia afavorit per la demanda francesa –afectada per la fil·loxera– i l’ametlla mallorquina s’introduïa a Anglaterra, Alemanya i França. Un impuls que també va arribar a Menorca. L’extensió del cultiu de l’enclova va millorar les condicions de la ramaderia i el subministrament de carn i l’elaboració de formatges esdevingueren les primeres activitats agrícoles de la menor de les Gimnèsies. A Eivissa i Formentera, el canvi de drets de propietat de les salines i la mecanització dels treballs donaren lloc a una indústria emergent.

Enmig d’aquesta transformació silenciosa que va anar acompanyada d’una innovació tecnològica localitzada i un intens procés d’obertura exterior, Oliver va tenir no només la capacitat d’anticipar els punts dèbils de l’economia balear –que més tard, l’entrada de la fil·loxera i l’esclat de la guerra de la independència s’encarregarien de posar en relleu–, sinó que va advertir –abans que la crisi s’encetàs– de la necessitat d’alterar l’estructura econòmica i obrir-la cap a activitats més sofisticades i intangibles que, com el turisme, no tenien presència a l’Arxipèlag.

Així, confrontant un predominant sector primari i un encara magre sector secundari a la mutació profunda que s’engendrava en l'àmbit mundial a l’ombra de la consolidació del capitalisme, Oliver va enfilar el seu pensament en vertical i l’orientà cap a un desconegut sector terciari. Aviat en va identificar tant els avantatges potencials que hi tenia l’Arxipèlag com l’oportunitat que s’amagava darrere el viatger modern per assolir un estadi de desenvolupament superior. El pas del temps i el progressiu transvasament de recursos del sector primari i secundari al sector terciari s’encarregarien de donar-li la raó.

Avui, gràcies, entre d’altres, a 'La teoria del desenvolupament econòmic' de Josep Alois Schumpeter (1883-1950), sabem que la capacitat d’innovar, és a dir, la capacitat de convertir les idees en nous productes, nous processos, noves formes d’organització, noves activitats... és l’única manera de millorar la productivitat i, en darrera instància, el benestar de la societat. Dissortadament Oliver no va tenir la sort de tenir un coneixement tan formalitzat com el que disposam avui, encara que, a dir veritat, tampoc no li va fer falta. En va tenir prou d'observar. Potser aquesta és la lliçó que cal extreure d’Oliver: per transformar una economia i empènyer-la cap a un estadi de desenvolupament superior es necessiten més ulls que mans i menys rigidesa que la que sovint les frases fetes i el pensament horitzontal ens imposen.

I és que avui, com aleshores, les Balears es troben ben davant d’un nou paradigma i del que no hi ha dubte és que la innovació està cridada a ser, una vegada més, el factor clau per a la millora de la competitivitat i la prosperitat de les Illes. Decidits a transformar i a assolir un estadi de desenvolupament superior, ha arribat l’hora d’impulsar el pensament vertical i apostar, com Oliver, per una proposició de valor única i especialitzada que aspiri a quelcom més que a reconnectar les baules de l’actual estructura econòmica de l’Arxipèlag.