Sol i platja: el gran segment, el gran desconegut

Tot i que el turisme de sol i platja en els seus orígens era considerat un bé de luxe, exclusiu per a turisme d’elit, la seva democratització, a mitjans del segle XX, va contribuir a la seva expansió, especialment al sud d’Europa. Des d’aleshores, les estadístiques no s’han aturat d’il·lustrar la importància del turisme de sol i platja, erigit com el ‘gran segment’ del turisme a nivell mundial, gràcies a les elevades taxes de creixement que ha mantingut fins al dia d’avui. Prova d’això és que el darrer informe de l’ITB de Berlín estima que les vacances de sol i platja han crescut un 12% els darrers cinc anys, mentre que altres segments turístics han retrocedit. Alhora, la Comissió Europea confirma que per al 40% dels europeus la principal motivació per sortir de vacances és gaudir del sol i la platja, i l’Organització Mundial del Turisme, sota una investigació realitzada en els mercats emissors de França, Alemanya i el Regne Unit, indica que el producte turístic més popular de les vacances per als joves continua sent el sol i la platja, tot suggerint que aquest segment seguirà creixent en el futur.

Emperò tot i la grandària i les taxes de creixement d’aquest segment, el cert és que és un ‘gran desconegut’. S’ha fet poca investigació al voltant de les motivacions, comportaments, percepcions i experiències dels turistes de sol i platja. En molts estudis, el turisme de sol i platja es presenta com un segment indiferenciat, sota el supòsit que tots els turistes cerquen un clima assolellat i platges idíl·liques, vagin on vagin de vacances. Però la realitat evidencia que hi ha moltes diferències dins d’aquest segment. No només per qüestions d’edat, nivell d’ingressos, experiències anteriors o activitats preferides, sinó, sobretot, per les diferents formes en què el temps i l’espai s’utilitzen per part d’aquests turistes mentre són a la destinació. Quantes vegades es desplacen els turistes fora de la zona que han triat per allotjar-se? Com es desplacen? On van? Què compren? Què aprofiten per fer en cada desplaçament? Com distribueixen el seu temps d’estada? Quines platges visiten? Què hi cerquen? En què gasten? Hi ha diferències segons nacionalitat, fórmula de viatge escollida, categoria del lloc d’allotjament, edat...?

Precisament, l’estudi d’aquestes diferències té una importància significativa en un destí madur com les Balears, que es troba davant una demanda de sol i platja consolidada, una capacitat de càrrega que frega el llindar del màxim i uns multiplicadors turístics que, tant en termes d’ocupació com de producció, s’estan esgotant. Saber com els turistes de sol i platja es mouen dins la destinació durant les seves vacances és important, tant pels efectes multiplicadors associats als diners que es gasten en cada desplaçament com per la rellevància de la informació que s’amaga darrere cada moviment -en termes de motivacions, preferències i experiències- a l’hora d’adaptar convenientment el producte turístic balear i, per tant, rejovenir la destinació.

Curiosament, emperò, en comptes d’aprofundir en la composició interna i el comportament d’aquest ‘gran segment’, en el qual Balears manté un elevat grau d’especialització i posicionament mundial, s’opta per seguir estimant any rere any les arribades de turistes i la despesa turística a nivell agregat, atesa la transcendència que el volum esperat de visitants té sobre la rendibilitat privada i els multiplicadors turístics de l’Arxipèlag.

Emperò el càlcul de valors mitjans que resumeixen tota la informació sobre la despesa turística, tipus d’allotjament, el nombre de nits d’estada... no només fa cas omís que els turistes de sol i platja no són tots iguals, sinó que obvia el fet que els turistes no viatgen senzillament a Balears i al cap d’uns dies se’n tornen a casa seva. Ans al contrari, cada vegada més, els turistes conformen una experiència turística individual a partir de les interaccions que cada un d’ells estableix entre els diferents elements de l’entorn (hotels, pobles, ciutats, platges, restaurants, espais culturals, botigues...). Són aquestes interaccions les que, en darrera instància, determinen el seu nivell de satisfacció per un producte, el sol i platja, que continua sent altament demandat a nivell mundial i del qual les Balears ostenten una àmplia oferta.

Ha arribat l’hora de posar l’ull sobre aquestes interaccions si de debò les Balears volen articular una estratègia d’especialització i diversificació davant les exclusives destinacions de sol i platja del Carib, Àfrica i Àsia o dels centres turístics del mercat de masses de la costa de l’Adriàtic, caracteritzats tots per un clima càlid, sol, natura verge i platges de sorra blanca.