El 2014, millor que el 2013?

Amb l'estrena d'un nou exercici, la major part dels analistes coincideix que el 2014 serà millor que el 2013. L'afirmació descansa en diversos pilars, el principal dels quals té a veure amb l'evolució esperada del Producte Interior Brut (PIB), tota vegada que entre juliol i setembre aquesta macromagnitud va experimentar un canvi de signe, després de nou trimestres de recessió. Així, s'espera que enguany l'economia balear creixi, de cap a cap d'any, en positiu, en una forquilla que oscil·la entre el 0,5% i l'1% previst pel Govern de les Illes Balears.

Sigui quina sigui la fluctuació final del PIB al llarg d'aquest nou any, el cert és que el fet que el marcador de creixement es mantingui en positiu es considera, en general, una bona notícia i un argument important de la funció de benestar social. I és que les magnituds reals associades a la producció d'un període concret fixen el nivell d'ocupació, afecten els salaris, determinen la propensió marginal a consumir i a invertir, influeixen sobre els preus dels béns i els diners, comprometen els beneficis, redefineixen les expectatives i afecten , en darrera instància, el benestar dels ciutadans. Potser per això, el PIB s'ha guanyat a pols una gran popularitat.

Ara bé, a dir veritat, no basta saber que el PIB creix a un ritme determinat per afirmar que el 2014 serà millor que el 2013. Cal no oblidar que el comptador de creixement és una mesura del canvi, però no de l'estat de l'economia. I l'estat de les coses és important, perquè hi ha moltes maneres de créixer, però molt poques capaces de traduir el creixement en benestar i, menys encara, en benestar durador. Decididament, per saber si el 2014 serà millor que el 2013 cal anar més enllà i explorar quines capacitats, quina estructura i quin funcionament posarà l'economia al servei de la senda de creixement del 2014 i, sobretot, què llegarà, quins rèdits deixarà el 2014 en termes de benestar.

De fet, l'evidència disponible suggereix que l'increment continuat del PIB només es tradueix a la llarga en un major benestar social, si els fruits del creixement es reparteixen de manera equitativa i si cada vegada requereix una menor dotació de factors de producció (terra, treball, capital...). D'aquí ve la importància de parar esment a la distribució del PIB entre la població (i.e. desigualtat) i l'eficiència amb què es genera (i.e. productivitat). I és que si la primera compromet la cohesió social, la segona afecta la competitivitat, elements, ambdós, que determinen el creixement i són imprescindibles perquè els augments del PIB es traduesquin en una millor qualitat de vida i benestar de la població.

Per això, cada vegada més, els economistes dedicam esforços no només a quantificar les fluctuacions del Producte Interior Brut (PIB), trimestre rere trimestre, any rere any, sinó també a analitzar la composició i la qualitat del creixement. I és que els problemes als quals s'enfronta la societat balear no estan relacionats únicament amb l'escala o la grandària de l'economia, sinó amb les eleccions socials o, en altres termes, en la manera particular en què es produeix el creixement econòmic.

El que cal qüestionar no són, per tant, les dècimes endavant o endarrere del marcador de creixement, sinó el camí mitjançant el qual es creix. És evident que cap societat no prospera sense creixement, però també ho és que un mateix nivell de creixement pot tenir diferents conseqüències per al benestar dels ciutadans, per tal com en resulten uns efectes externs o uns altres. Per exemple, un increment de la producció aconseguit amb més respecte pel medi ambient, sobre la base del retorn de les inversions socials en educació i formació dels treballadors, amb una millor alineació entre les preferències sobre la vida personal i les obligacions del treball, etc., té un valor social diferent del que s'aconsegueix amb paràmetres totalment oposats.

Així doncs, tot i saber que el creixement econòmic és l'única resposta disponible per afrontar els problemes que té l'economia balear, cal reconèixer que la manera en què s'ha produït en el passat no pot continuar, no només per la contundència dels efectes externs negatius que ha vessat sobre la riquesa i, per tant, sobre el benestar, sinó per les traves que ha acabat imposant al creixement mateix.

Tot plegat suggereix que la veritable solidesa o no de la recuperació que avança l'inici d'aquest nou any depèn de si el 2014 durà associat o no un viratge cap a l'aprofitament dels recursos disponibles (via guanys de productivitat no basats únicament en els ajustos de preus, costos i pressupostos que s'han dut a terme) i la seva distribució equitativa. Només així, es podrà afirmar que el 2014 ha restablert, en sentit ampli, l'estabilitat macroeconòmica i ha facilitat, al mateix temps, el trànsit de l'economia balear cap a un nou equilibri.

Malgrat afrontar el 2014 amb més optimisme que amb el que es va iniciar el 2013, encara queden moltes qüestions estructurals pendents i, conjunturalment, el creixement previst és encara massa dèbil per treure conclusions sòlides. Per tant, caldrà seguir atents els principals indicadors per conèixer amb quin títol passarà el 2014 a la història.