Buscant les ‘smart cities’

La setmana passada Barcelona va ser nomenada primera capital de la innovació d’Europa. Aquesta nominació no és qualsevol cosa. No hi podem passar de puntetes com si res. En un moment en què hi ha veus a tot el món que parlen de la necessitat de reorientar-nos després de la crisi, o mentre en sortim, reconèixer que a Barcelona fa un parell d’anys llargs que hem optat per redirigir el focus de la nostra capacitat productiva, intel·lectual i social és molt important.

L’aposta per la innovació, tanmateix, és molt fàcil instrumentalitzar-la políticament. Estem farts de sentir polítics de tot el món, de casa nostra també, que apel·len a la innovació quan no saben què dir. Val més que parlin d’innovació, es podria afirmar, que no de joc i de comiats de solter, i és ben cert. El que passa és que parlar d’innovació per parlar-ne és com no parlar de res.

La innovació, pensem a Barcelona, passa necessàriament per l’aposta social i pel que nosaltres hem anomenat la generació de la nova economia de les ciutats. Sobre aquests dos eixos hem construït una estratègia que, entre tots -empreses, acadèmia, societat civil i institucions-, estem tirant endavant, i que veritablement ens fa únics al món.

No fa gaire dies un membre destacat de la comunitat empresarial mundial ens demanava què enteníem que eren les ciutats intel·ligents, i com ho lligàvem a la capitalitat de la mobilitat telefònica, un dels altres actius fonamentals amb què compta Barcelona. El vam dur al Mobile World Center del Portal de l’Àngel, el vam passejar per algunes de les start-ups més interessants de la nostra potentíssima comunitat universitària, i finalment vam conduir-lo al nou boló energètic del final de la Diagonal, a tocar de les tèrmiques del Besòs (per cert, una de les icones de Barcelona que caldrà tenir en compte en els pròxims anys, veritable imperdible que converteix el riu Besòs en la frontissa de llevant de la ciutat metropolitana). L’interès del gran directiu empresarial era creixent, en part per aquest miracle barceloní, en què la barreja de qualitat de vida, riquesa de la cultura, cultura de la riquesa, percepció del potencial del lleure, gust per la feina i vitalitat innata de la ciutat, produeixen una situació única.

Malgrat tot, ens faltava el plat fort: calia anar a la recerca de la veritable ciutat intel·ligent, de la smart city tal com l’entenem nosaltres. És cert que havíem vist les obres de Glòries, les cruïlles intel·ligents de les Corts, les parades de bus interactives del pla de Palau, la il·luminació variable del Born i les primeres experiències d’autosuficiència energètica de la ciutat. Tanmateix, ens faltava anar a fons: havíem d’anar a l’Escola del Nen Déu. El directiu internacional, procedent d’una cultura diferent de la nostra, es va estranyar que el portéssim a una escola dedicada a mainada afectada de discapacitats psicosomàtiques, psicomotrius i autisme per mostrar-li el que nosaltres enteníem per smart city. Encara es va estranyar més quan qui ens va rebre va ser Sor Rosario, una dona fabulosa, d’una potència quàntica (és capaç de ser en dos llocs al mateix temps fent coses diferents), vestida lògicament amb l’hàbit de treball. Li vam explicar al directiu que havien estat Sor Rosario i el seu equip els qui ens havien ensenyat el camí de les smart cities, el camí que feia tant de temps que havíem estat cercant. Sor Rosario ens va conduir per les sales de l’escola: en unes s’hi dinava, en d’altres s’hi formava, en una altra s’hi nedava... En totes s’hi sentia la necessitat de comptar amb tablets que facilitessin la vida de tantes persones amb alguna discapacitat (qui no en té?).

Una table t connectada és la veu d’aquestes persones. Una tablet és el comandament a distància per a la cadira. Una tablet és el correu electrònic, el canal de comunicació amb el transport, amb els germans, els pares, els avis... l’eina per dir que ens estimen. I com necessitem poder-nos-ho dir!

Al directiu internacional li vam dir que el veritable MWC és a l’Escola del Nen Déu, i en escoles i centres com Esclat, o com l’Escola Jeroni de Moragas i tants altres centres i tallers ocupacionals en què la tecnologia associada a la ciutat intel·ligent i a la mobilitat fan una Barcelona millor.

La nostra smart city és un somni social i de dignitat col·lectiva. És a partir d’aquest somni, que transcendeix generacions i opcions polítiques, que volem fer de Barcelona la capital mundial de la nova manera de concebre la ciutat, centrada definitivament en les persones. Una senzilla però veritable revolució generadora d’oportunitats i de llocs de treball per a la capital de Catalunya, per a la capital europea de la innovació.