Racisme de gènere

Darrerament hem llegit notícies relacionades amb la manera com empreses i empresaris aborden la maternitat de les treballadores. A tot arreu llegim i sentim afirmacions sobre el pretès problema de la maternitat i, per extensió, de la càrrega potencial que teòricament significa la contractació de dones en edat de tenir fills. No tinc cap dubte que els homes i les dones (!) que situen la maternitat en l’àmbit de la problemàtica i en el dels costos laborals han patit i pateixen seqüeles de traumes infantils, possiblement lligats a processos de desamor que s’han allargat i agreujat en entrar a l’edat de la maduresa.

Els problemes psicològics d’aquestes persones tenen a veure amb una escassa o nul·la capacitat de comprendre que vivim en societat, amb una incapacitat manifesta per proveir el futur i amb una inexistent sensibilitat social. Són persones afectades pel curtterminisme, persones per a qui la solidaritat intergeneracional és una quimera inútil i una nosa, persones que obvien la importància de la demografia per definir societats viables. Persones, en definitiva, que no tenen en compte que els projectes col·lectius de les societats tenen a veure amb la vitalitat col·lectiva i amb la combinació de la força de la il·lusió de les generacions joves amb la tranquil·la i distanciada assumpció de la realitat de les generacions més grans.

La confusió dels enemics de la maternitat també té arrels en la por. Adduir que és complicat contractar dones en edat fèrtil té aires de racisme. De racisme de gènere. La por i el racisme sempre van agafats de la mà. En el cas del gènere té a veure amb la por que l’home té de la dona en competència en el lloc de treball.

La confusió té a veure amb la ignorància del funcionament de les organitzacions humanes. És ridícul al·legar que la baixa per maternitat és un problema greu per a l’empresa. ¿Hi ha ningú que sigui tan imprescindible per a una organització que no se’n pugui absentar setze setmanes? ¿Hi ha ningú que pugui pensar que una dona jove i forta, plena de la vida renovada que acostuma a esdevenir la maternitat, no ha de convertir-se en un veritable actiu laboral?

És molt sorprenent per a mi com empreses pretesament modernes insten les seves treballadores en edat fèrtil a congelar els òvuls, com si l’especulació maternal ajudés a res que s’assembli a consolidar la carrera laboral. Consti que no en faig un judici moral. Senzillament em sembla ridícul i propi de les societats de l’excés en què vivim. Perquè el gran problema d’Occident és la sobreabundància, l’excés, que fa que en molts casos els nostres joves hagin deixat d’entendre que posposar els reptes de la vida no és la millor manera d’encarar-los. Els culpables som nosaltres, els més grans, en abonar teories fal·laces com les que defensen que la maternitat és un problema i no un do, un regal de la naturalesa, un fet únic que, per cert, fa forta la societat, n’assegura el present i sobretot fa viable l’esdevenidor.

És ben curiós que ningú no mesuri les conseqüències psicològiques de l’endarreriment forçat de la maternitat, tant per a dones com per a homes. Ningú no sap el dolor que pot haver causat situar la maternitat en un racó de la vida. Per què no pensem en clau de modernitat? De quina mena d’empreses estem parlant? Paguem per escalfar cadires, o per produir intel·lectualment? Volem robots o volem persones treballant, aportant creativament valor al lloc de treball? La compensació emocional que genera en la persona un temps ben distribuït entre família i feina no té substitut possible.

Val a dir que des d’un punt de vista econòmic tots els avantatges corren del costat de la promoció de la maternitat. En contra de les teories problematistes exposades, cal tornar a treballar en el camp de les polítiques natalistes. Necessitem que les nostres societats avançades comprenguin, assumeixin el valor d’una estructura demogràfica forta. Una piràmide demogràfica invertida és font de patologies que poden esdevenir terminals per a qualsevol societat: fa impossible la solidaritat intergeneracional, impossibilita la renovació educativa, productiva i social, en definitiva. Estanca les societats fins a fer-les inviables. Per això considero tan greu, tan irresponsable, i fins i tot tan sorprenentment ridícul que hi hagi ningú que per cap mena de motiu posi problemes a contractar dones en edat fèrtil.

En comptes d’empresaris i de líders empresarials tan increïblement miops, hem de promocionar els empresaris que han decidit ajudar les mares que decideixen alletar, les mares que decideixen compaginar plenament la maternitat amb la carrera professional. Hem d’ajudar els empresaris que no sucumbeixen al racisme de gènere.