‘The Guardian’ i l’autosuficiència energètica

El dia 1 d’abril, a les 17.49 h, l’Alan Rusbridger, l’editor en cap de The Guardian, es va posar en contacte amb les persones de tot el món que formem part del grup de suport del diari per informar-nos que tenia grans notícies per a nosaltres. Rusbridger ens deia que aquell dia el Guardian Media Group iniciava el procés de desinversió dels més de 800 milions de lliures esterlines de la seva cartera d’inversions en energies fòssils. Es tracta del fons global més gran que es compromet a tal desinversió.

La notícia és molt important perquè salta la tanca del que és simbòlic i inicia un camí que no és neutral per a un grup de comunicació tan important i tan de referència com el Guardian. A ningú no se li escapa que els ingressos publicitaris, les interconnexions en el món financer i, per tant, en el món dels mitjans de comunicació, són sempre molt importants. Encara més ara, quan la premsa escrita és en el duríssim procés de reconversió del qual tothom parla, i que ningú no sap on acabarà realment.

The Guardian contribueix a donar una empenta global als que defensem l’autosuficiència energètica de les ciutats com el veritable camí a emprendre per fer possible un canvi global real. Em refereixo al canvi en les relacions geoestratègiques que ha de permetre al món occidental imposar-se al perill de tots el totalitarismes, també els que nosaltres mateixos generem. Per món occidental heu d’entendre el món de les democràcies representatives, el món de la llibertat individual, el món de la cohesió social, la igualtat d’oportunitats, l’imperi de la llei, la seguretat jurídica, la llibertat d’empresa, el respecte a la propietat privada... És l’opció que s’oposa al populisme totalitari de dretes i d’esquerres, als eslògans barats en els quals s’amaguen trotskistes de nou encuny i feixistes amb pell de liberal.

Per fer el canvi cal un moviment radical, en el sentit que proposa The Guardian, i en el sentit que proposem aquí, des de fa temps: autosuficiència energètica, producció distribuïda, zero emissions. Sabem que és possible i hi hem d’avançar. No podem continuar finançant operacions costosíssimes en exèrcits, estructures financeres i exportació del dolor per tal de mantenir els nostres estàndards de vida.

Ja fa temps que Thomas Friedman ens il·lumina sobre la relació directa entre el preu del petroli i la força de les dictadures del petroli i del gas per condicionar la vida del món. No cal ser un expert en política internacional per comprendre que la coartada d’alguns neodictadors sud-americans asseguts sobre immenses bosses de petroli no és el benestar dels seus pobles sinó la permanència al poder, que nosaltres financem canviant benestar per més capacitat opressora.

El joc és clar: o ens anem desconnectant de les fonts energètiques fòssils, o ens seguirà sent impossible fonamentar les nostres democràcies liberals (les úniques que garanteixen la llibertat, la igualtat i l’assoliment del benestar) en l’ètica. No podem defensar els principis ètics aquí i fer veure que no compten, posem, als països del Golf.

L’autosuficiència energètica és una generadora impressionant de llocs de treball. Pensem en Barcelona. Avui ja sabem que convertint en teulades solars el trenta per cent dels terrats de la ciutat, i afegint-hi un programa de minieòlica contundent a les barriades intensives en producció d’energia d’aquesta mena, Barcelona pot esdevenir autosuficient en menys de trenta anys. El camí és clar i té uns profundíssims motius ideològics. L’autosuficiència fonamenta la llibertat, genera ocupació, necessita inversions molt importants i, per tant, alimenta l’economia de mercat, que també sabem que és la més eficient en el repartiment de recursos, de béns i de serveis.

Alan Rusbridger ens explicava que el pas que ha fet el seu grup no hauria estat possible sense el suport de moltes persones que, com tots nosaltres, defensem que no podem seguir finançant la recerca de fonts de subministrament energètic fòssil. Ens demanava que participéssim en la campanya #keepitintheground per seguir fent pressió per canviar la manera que tenim de produir energia. Ens demanava també que ho expliquéssim a tantes persones com ens fos possible...

La lògica de la campanya està molt bé, molt. Però encara serà millor que siguin les ciutats del món les que descobreixin, com fem aquí, que l’autosuficiència és el camí pràctic, el possible i real per dur a bon port el canvi. El camí cap a un món millor, amb més oportunitats per a tothom. Per això seguim sent capdavanters, per això notícies com les de The Guardian només ens animen a seguir fent que la societat catalana avanci amb el signe dels temps.