Per entendre'ns

Senyor rei, després de llegir i de rellegir la carta que ens vau enviar la setmana passada, em sembla que per fi l'he entesa. Us confesso que he patit, però al final m'he decidit a escriure-us per fer-vos costat, tot i que hi haurà qui no ens entengui, tot i que hi ha qui opina que no cal comentar-la. Per fi he entès qui eren els destinataris de la missiva, i no hi puc estar més d'acord. Som-hi, doncs. Comenceu l'escrit de manera lloable situant-vos enmig dels espanyols. Aquest ha estat un dels signes del vostre regnat. Vau tenir la intel·ligència i la mà esquerra de construir un procés exitós cap a la democràcia en temps difícils. La vostra joventut, el vostre coratge, ajudats pel coratge de tants espanyols, molts dels quals catalans, van conduir l'Estat per camins de convivència i de projecte compartit per la gran majoria d'espanyols i de catalans. Ara apel·leu de manera intel·ligent i ponderada a la unitat per tal de superar les dificultats, dieu que el remei als problemes de la societat espanyola és caminar junts, unint les nostres veus, remant alhora. Dieu, amb raó, que vivim un moment decisiu per al futur d'Espanya i d'Europa per assegurar o arruïnar el benestar que tant ens ha costat aconseguir. I dieu bé. Fins i tot us quedeu curts, donada la vostra moderació habitual. Per això estic tan d'acord amb aquests paràgrafs exemplars del vostre escrit. Encara més, penso com vós, senyor rei, que el pitjor que podem fer és dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres i aprofundir ferides. Hi ha gent del meu país que s'ha molestat per les vostres paraules. No us han entès. Vós sou un home íntegre, una persona que vetlla per tots els vostres súbdits, que ens comprèn, que no esteu disposat a debatre si són galgos o podencs (m'ha fet gràcia el vostre casticisme popular, que tant us aproxima al poble). En canvi, us eleveu un altre cop quan dieu que hem de lluitar junts per mantenir el model democràtic i social que entre tots hem triat. Unió i concòrdia, dieu, al voltant del valor bàsic que ho ha de regir tot plegat: el valor del treball, l'esforç, el mèrit, el sacrifici dels interessos particulars en nom de l'interès general i la renúncia a la veritat en exclusiva. No hi puc estar més d'acord, senyor rei. Perquè com vós penso que aquests són els valors d'una societat viva i sana, tal com la volem, per superar, com tan bé dieu, les dificultats que avui vivim.

Gràcies per comptar amb nosaltres, senyor rei. Gràcies perquè en parlar de superació de les dificultats actuals i en parlar de remar junts, penseu en els centenars de milers de catalans que hem decidit ser fidels al vostre missatge i deixar-nos de si són galgos o podencs , per sortir al carrer i dir que ja n'hi ha prou. Per dir, amb vós, majestat, que és l'hora de la democràcia, que és l'hora de la veu del poble català, que vós tant estimeu, com es desprèn de la vostra admirable missiva, la més important des de la comunicació del 23-F. Gràcies per aniquilar les quimeres de l'Espanya construïda a l'esquena dels altres. Ja era hora. Gràcies, senyor rei, perquè ens feu costat en valorar com a essencials els valors de l'esforç, el mèrit i el treball. Nosaltres els catalans estem al vostre costat, no ho dubteu. No us deixarem sol en aquesta croada contra parar la mà, contra repenjar-se, contra mentir sobre la nostra contribució fonamental al benestar de la societat espanyola sense que ningú, només vós, no hagi sortit a defensar-nos.

Gràcies també perquè per fi surt un polític estatal defensant definitivament el model social i democràtic del catalanisme polític. Sí senyor, la democràcia per davant de tot. Què és això d'amenaçar amb arguments neojoseantonianos i amb verborrea neofalangista la voluntat del poble català? Amb vós pensem que Catalunya serà el que el poble català vulgui. Ja era hora que algú parlés clar i digués les coses pel seu nom. Ningú com vós, senyor rei, per fer-ho, vós que feu de l'imperatiu ètic, de la generositat i de l'esforç col·lectiu el nord de la vostra vida, i que compartiu aquest esquema de valors ètics amb el poble català.

Vós, senyor rei, heu fet el que ningú no ha fet fins ara per entendre'ns. Vós ens voleu tal com som. Amb la vostra missiva heu posat negre sobre blanc la major part dels motius pels quals Catalunya diu massivament prou a una Espanya impossible i imposada. No era el pla de la Transició, però algú ha treballat en contra d'aquell somni, i no som nosaltres, vós ho sabeu. Per això entenc la vostra ràbia. Heu parlat clar. És el vostre gran servei a la democràcia i al poble. Vós sabeu com ningú que l'endemà serà més plàcid, més digne i més lliure per a tothom. Per a vós també. Moltes gràcies, senyor rei.