Misc 20/01/2014

'I shall not hate'

i
Antoni Vives
3 min

N o odiaré és el títol d'un llibre escrit pel doctor palestí Izzeldin Abuelaish. En paraules d'Elie Wiesel, premi Nobel de la pau, el llibre és una lliçó contra l'odi i contra la revenja. El doctor en medicina i màster en salut pública Izzeldin Abuelaish és un metge palestí especialitzat en infertilitat, nascut i criat al camp de refugiats de Jabalia, a la franja de Gaza. Un cop acabat el batxillerat, que va combinar amb la feina de venedor de carrer des dels set anys, va rebre una beca per estudiar medicina al Caire, i va rebre més endavant la diplomatura de l'Institute of Obstetrics and Gynecology de la Universitat de Londres. Va ser el primer metge palestí a poder completar la residència en la mateixa especialitat a l'Hospital de Soroka, a Israel. A Soroka va constatar que no es podia parlar de conflicte entre àrabs i israelians de manera genèrica. Després de Soroka es va especialitzar en medicina fetal a Bèlgica i a Itàlia, i finalment va guanyar-se el màster de salut pública de la Universitat de Harvard. Abans que li matessin tres de les seves filles el mes de gener de 2009 -dotze setmanes després de la mort de la seva dona per causes naturals- en una incursió de les forces de defensa israelianes (IDF) a la franja de Gaza, el doctor Abuelaish treballava com a investigador sènior a l'Institut Gertner de l'Hospital Sheba de Tel Aviv. Ara viu a Toronto amb la resta dels seus fills, on és professor associat de l'Escola Dalla Lana de Salut Pública de la Universitat de Toronto. La web de la seva fundació, dedicada a fomentar la pau i l'enteniment entre els pobles, és www.daughtersforlife.com.

Com explica el doctor Marek Glaezerman, secretari de l'Hospital per a Dones, subdirector del Rabin Medical Center d'Israel i excap i amic del doctor Abuelaish, fer el camí diari de Gaza a l'Hospital de Soroka no és gens senzill. Mai no és possible saber si la frontera estarà oberta o tancada, ni si els controls sobre els palestins s'allargaran hores i hores o consistiran tan sols en un conjunt de tràmits molestos i rutinaris. El doctor Glaezerman de seguida va trobar extraordinari que, malgrat la humiliació diària i indiscriminada que pateixen els palestins, l'Izzeldin mai no generalitzava les seves queixes. L'altra característica de l'Izzeldin que li va cridar l'atenció va ser que no s'aferrava al passat, que no es rabejava en allò que hauria pogut ser de nosaltres si..., sinó que mirava de focalitzar-se en el futur per tal de trobar sortides viables als problemes dels seus connacionals.

A primers de 2009, segueix el doctor Glaezerman, durant l'operació Cast Lead de les IDF com a resposta al llançament de coets Qassam per part de Hamàs, van parlar per telèfon. Aleshores li va preguntar com era la seva vida sota el bombardeig constant, la destrucció massiva de cases i de carrers, el toc de queda obligatori amb els nens, ja vidu, tancat a casa. L'Izzeldin li va respondre: "Com tothom a Gaza, dormint junts a la mateixa habitació. Posem uns nens contra una paret, i uns altres nens contra l'altra, per tal que, si ens toquen, no ens engeguin a tots a dida". El 16 de gener de 2009, explica el doctor Glaezerman, tres de les seves filles i una neboda es van posar a dormir a la paret equivocada... I segueix: després d'aquesta tragèdia, qui hauria pogut culpar l'Izzeldin si s'hagués deixat dominar per l'odi i el menyspreu? La gran energia vital de l'Izzeldin s'hauria pogut convertir en odi, i ningú no se n'hauria estranyat. Ell, en canvi, va decidir dirigir les seves energies a mirar de construir un món millor per als fills que li resten. L'Izzeldin Abuelaish diu: "Si pogués saber que el sacrifici de les meves filles és el darrer de tots, el que ha de dur la pau entre israelians i palestins, aleshores ho podria acceptar".

Durant les darreres setmanes hem assistit a la mort de personatges remarcables. Nelson Mandela és un exemple similar al de l'Izzeldin. Els trenta anys llargs de presó, de tortures, haurien pogut ser orientats per en Mandela cap a la producció de tones d'odi que haurien condicionat el futur de Sud-àfrica. Ell, en canvi, es va decidir per la pau. Ariel Sharon també estava dotat d'una gran energia vital, d'una gran capacitat de comandament, però va decidir optar pel camí invers. No faig un judici d'en Sharon. Puc fins i tot arribar a comprendre'n els motius. Però és clar que el camí d'en Sharon i el camí d'en Mandela porten a resultats fatalment oposats.

L'odi, la revenja, el menyspreu, porten només més odi i menys humanitat. Els catalans, tot i que hem estat víctimes de l'odi estructural, l'hem retornat en forma de pau, diàleg i democràcia. Aquesta és l'arma que ens farà guanyar, no en tingueu cap dubte.

stats