Misc 04/08/2014

La vigència de CDC

i
Antoni Vives
3 min

El nacionalisme polític ha transformat Catalunya. No només l’ha transformat fent cert el plantejament original de la generació de 1901, en el sentit de construir un país modern, just, equitatiu i digne, sinó que ha posat les bases per convertir la nostra societat en una comunitat humana valenta i autoreferenciada. Els cent anys llargs de redreçament nacional, que vol dir de redreçament social, econòmic i cultural, són cent anys de catalanisme. El nacionalisme, en els seus corrents diversos, en les diferents manifestacions polítiques, cíviques, culturals, és el responsable del que ha estat fonamental per als catalans durant els darrers cent cinquanta anys: comprendre que el redreçament nacional passa ineluctablement per convertir Catalunya en el centre de tots els nostres anhels. El nacionalisme ho ha fet i ho fa obrint-se al món sense renunciar al que som, no confonent el bé comú amb el bé personal, proposant més que no reaccionant, esdevenint el factor més important de modernització, no només de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans, sinó per extensió, i de manera molt determinant, del conjunt d’Espanya. Nosaltres, els catalans d’avui, estem molt més ben preparats per encarar el present i el futur, per complicats que esdevinguin, gràcies als que ens han precedit.

Per això és tan dolorós el que hem sabut del president Pujol. Aquest escàndol dramàtic, personal i familiar, amb aires de tragèdia grega, ens interpel·la a tots. Perquè ell, entre d’altres però molt especialment, encarnava aquest redreçament, aquesta capacitat de resistència operativa; però també la capacitat de proposta política concreta, realista sense renúncies, una veritable proposta d’acció.

La pregunta que és legítim que ens fem els milers de militants i simpatitzants de CDC és si la proposta política de Convergència manté la vigència després de la confessió de Jordi Pujol. Cal tenir en compte que alguns se la fan alegrant-se obertament de la possibilitat de confondre Pujol amb Convergència (possibilitat abonada per segons quins amics de CDC que ara es demostra que no feien cap favor a la causa), per tal d’embrutar fatalment CDC, el nacionalisme, el procés cap a la independència i tot el que soni a lideratge de Catalunya. D’altres, en canvi, se la fan molt sincerament amoïnats per la possibilitat que Convergència Democràtica de Catalunya encari amb dificultats els mesos i anys que vénen.

Jo sóc dels que pensen que la proposta de CDC és absolutament vigent, malgrat l’escàndol dels Pujol. Per això sóc escèptic respecte al concepte de refundació del partit. Els partits, que no són res més que agrupacions de persones, han d’assumir amb coratge els temps bons i els temps dolents, i CDC ja ha donat mostres sobrades de caràcter quan les coses no han pintat bé. Més que refundar, el que ens cal és assumir i conèixer.

Ens cal treure lliçons d’aquests gravíssims errors individuals, i hem de posar mesures perquè no passin mai més. Ens cal fer net, molt clarament net. Ens hem de fer entendre una altra vegada. Hem governat i governem amb solvència. No ens podem arronsar, per difícil que sigui el tràngol. Arronsant-nos, fem més petit el país, i en limitem les possibilitats de reeiximent.

CDC és vigent perquè una gran part de la societat catalana és partidària de polítiques que posen la feina i l’esforç personal al centre de la construcció de la societat. CDC és vigent perquè gran part de la societat catalana viu la catalanitat amb plena normalitat i vol que es projecti a la vida diària sense conflicte, de manera integradora i moderna. CDC és vigent perquè basa l’acció en l’obra de govern o, en cas de no ser en el govern, en la proposta constructiva. El mèrit, el servei, una consciència identitària mòbil, no lligada només a un paisatge, ni a una estirp, ni a una època: una identitat catalana que va de Candel a Manent, perquè ens entenguem. Un partit de gent pencaire que vol crear oportunitats perquè la gent penqui.

La pitjor forma política és la que confon el somni amb la realitat. El catalanisme no n’està vacunat, però a CDC la demagògia hi té una cabuda complicada: la demagògia social, la demagògia econòmica, la dels que prometen duros a quatre pessetes... El catalanisme ha de ser l’opció del rigor i de la feina ben feta.

Ara més que mai hem de fer valdre els principis que a molts ens van dur a militar en el nacionalisme i concretament a CDC: la vocació de servei, l’amor incondicional al país, l’ambició nacional, l’aspiració d’igualtat social, el sentit del bé comú i del bon govern.

CDC és vigent perquè lidera el procés cap a la llibertat nacional. Oblidar-ho ara és rendir-nos. I nosaltres no som dels que es donen fàcilment.

stats