Antonio Baños

Antonio Baños

Al Campus del Prat s’hi fan periodistes

D’on surten els periodistes? Doncs fins ara sortíem d’on podíem. Entràvem a facultats, sortíem d’escoles, passàvem per becaris... Però des de fa dos anys hi ha un espai nou i molt sorprenent on anar a...

El imposible 'escolexit'

Cuando los arqueólogos, dentro de mil años, exploren El Corte Inglés, su informe será inequívoco. "Se trata de un templo donde los sacerdotes regulaban el calendario, las fiestas y las estaciones". Verán...

Els llargs dies de setembre

El nostre món, tot i que no es destaca gaire, està en mans de suplents. Sánchez era una mena de suplent de Zapatero desestimat per Susana i l’aparell del partit. I mirin ara. Torra fa de sorprès suplent de...

Un filòsof al contenidor

Si alguna cosa es fa a l’agost, és per un motiu ocult. Aquesta màxima val per tancar el Parlament britànic, perquè el vicepresident Aragonès faci retallades, per fitxar Neymar o per acumular uns contenidors...

L'impossible 'escolexit'

Quan els arqueòlegs, d’aquí mil anys, explorin El Corte Inglés, el seu informe serà inequívoc. "Es tracta d’un temple on els sacerdots regulaven el calendari, les festes i les estacions". Veuran que allà es...

Visita d’història creativa de Barcelona

Centre de Barcelona. Quedem amb Agnès Rodríguez, presidenta de l’Aguicat, l’Associació de Guies de Turisme de Catalunya. És la més nova de les tres associacions que agrupen el sector. El pla és que ella,...

Catalunya està xopa

L’ésser humà, no ho pot evitar, viu en el present. Això suposa una notable manca de perspectiva. I d’aquí l’error tan recurrent de creure que cada moment històric és únic i singular. A qualsevol humà, i més...

La calle contra el individuo

Si pueden, pásense por la calle Papin de Sants, en Barcelona. No por desmerecer ninguna otra calle de las fiestas de Sants, sino para apoyar a uno de las más nuevas. Papin lleva sólo cinco años decorando la...

El carrer contra l’individu

Si poden, passin pel carrer Papin de Sants. No per desmerèixer cap altre carrer de les festes de Sants, sinó per donar suport a un dels més nous. Papin porta només cinc anys guarnint el carrer i la seva...

La via unilateral es jutja a Taradell

Al conte La batalla del 5 de maig, Pere Calders parla d’un poble mexicà que viu cada any la recreació del combat decisiu que mexicans i francesos van tenir en aquella data. Les recreacions històriques, com...

Viatge al regne del metall

Ripollet. El regne del metall. Mentre a Barcelona es feia allò de les gimcanes olímpiques i Constantino Romero demanava als atletes que baixessin de l’escenari, a Ripollet es feia la primera edició del...

Bisbal em va cantar la 'Bulería'

David Bisbal va cantar 'Bulería' només per a mi. Sí senyor. A primera fila, a deu metres de l’escenari. Sol. “Bulería, bulería, tan dentro del alma mía”. ¿Que com he arribat fins al punt que Bisbal em canti...

Optimismo o harakiri

Lloret es el municipio con la renta familiar más baja de Cataluña. Esto es lo que pudimos leer la primavera pasada en los datos del Idescat. Es de los primeros destinos turísticos, sólo superado por Salou...

De Prípiat a Badalona

Eren els últims 80 o els primers anys 90. Abans fins i tot d’allò de les Olimpíades. La gent moderna d’una ciutat que encara no ho era el que buscava eren espais d’intimitat, no d’exhibició, com ara. No sé...

Optimisme o harakiri

Lloret és el municipi amb la renda familiar més baixa de Catalunya. Això és el que vam poder llegir la primavera passada a les dades de l’Idescat. És de les primeres destinacions turístiques, només superada...

A l’última trinxera

Anem cap a la Fatarella. Allà ens espera en Joan Sambró de l’Associació Lo Riu, dedicada a l’estudi del patrimoni històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre. En el seu local, un petit museu exhibeix...

La Ribera rebrota

El 26 de juny, diuen que per la combustió d'un abocament de gallinassa, comença a cremar la Ribera d’Ebre. L’origen de l’incendi va ser al terme municipal de la Torre de l'Espanyol. L’amic Roger Heredia,...

La próxima Rosalía será sardanista

Un espacio moral y sentimentalmente inevitable si hablamos de verano en Cataluña es el círculo. El corro, para ser más concretos. La sardana forma parte del imaginario de las fiestas mayores de muchos de...

La pròxima Rosalía serà sardanista

Un espai moralment i sentimentalment inevitable si parlem d’estiu a Catalunya és el cercle. La rotllana, per ser més concrets. La sardana forma part de l’imaginari de les festes majors de molts de...

President a la fresca i espardenyes

A l’agost, on són els que manen? Què s’hi fa als centres de poder? Ara ho esbrinarem, anem a Palau. Arribem a Sant Jaume. Allà on els romans tenien el fòrum, on acabaven les bullangues i on es van proclamar...

Onze caixes de sardines

Plou. Fa fresca. Són quarts de vuit del matí. Soc al moll de Pescadors. Vull veure com els vaixells de la Confraria de Barcelona porten les seves captures de la nit i com les subhasten a la llotja. Com...

Missa de nou a la Sagrada Família

Per a què serveix la Sagrada Família? L’opinió més estesa és que es tracta d’una “icona” que ens posiciona en el 'city branding'. D'altres la defineixen com a mem viral que articula el relat de Barcelona...

Vi de Badalona, famós a tot l'imperi

Un dia qualsevol a prop de la rambla de Sant Joan, a Badalona..., de fa dos mil anys. Per començar, sant Joan encara no és ni sant, i Badalona és coneguda a tot l’imperi com a Bètulo. On mil·lennis després...

El Macba o l'art deambulatori

El Macba serà un magnífic ambulatori, però, per ara, encara és un museu. Un d’aquells que es van fer per higienitzar el Raval, per posar-lo en el mapa i, en acabat, per apujar la contribució. Aquest estiu,...

Al costat de la Sagrada Família, on ningú mira

Hi ha coses en una societat que són imprescindibles. Per la feina que fan, però també per l’exemple que donen i pel camí que obren. Okupa Casa Cádiz és un d’aquests miracles que encara passen a Barcelona....

Ecuador es independiente, los ecuatorianos no tanto

Siempre que voy al Fòrum de les Cultures de Barcelona, pienso en el PSC. Este mundo imaginario de hormigón, vanidad, desmesura y sol a plomo en la plaza dura. Volví a pensar en ello ayer, que la comunidad...

L’Equador és independent, els equatorians no tant

Sempre que vaig al Fòrum de les Cultures de Barcelona, penso en el PSC. Aquest món imaginari de formigó, vanitat, desmesura i sol a plom a la plaça dura. Vaig tornar a pensar-hi ahir, que la comunitat...

Bona nit, Oriol! Bona nit, Diamante!

El pla de Lledoners és un camp suaument ondulat que hi ha darrere de la presó. Piles rodones de palla, un ramat d’ovelles i la tranquil·litat del camp rodejat de polígons al Bages. El primer dels rituals és...

Ningú es cuida del termòmetre de can Cottet

Avui, periodisme científic. Un termòmetre i unes acurades mesures a les botigues del centre de Barcelona. El Portal de l’Àngel serà el camp d’estudi. I, lògicament, si hom vol aparells de tradició i...

Miquel Pueyo i els armaris de dalt

Aquesta secció es diu 'El suplent'. I tot pensant en suplències importants com la meva, vaig adonar-me que a Catalunya no hi ha hagut un lloc més suplementari que el de substitut d’Àngel Ros a la Paeria de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >