Contra la crisi, llavis vermells

Fascinada per la traducció a les nostres vides de tanta fredor estadística, em vaig rendir a l'índex del pintallavis. Leonard Lauder, fill d'Estée Lauder, origen de l'imperi de la cosmètica, va observar que, en crisi, les vendes de pintallavis es disparaven un 20%; sobretot, els vermells. Curiós. I lògic. Al mal temps, bona cara. I més barat que un vestit nou. Ah, les boques vermelles dels anys 30, malgrat el crac. Les firmes de cosmètica van tornar a parlar-ne el 2008, després del segon sotrac financer més important de la història. Però algú ho ha quantificat de debò? I si és així, surt de nosaltres o ens ho fiquen al cap? Un cop vaig llegir un article d'un savi del màrqueting, el professor de l'Iese José Luis Nueno, en què deia que, en crisi, les marques posen de moda l'ús de pintallavis cridaners perquè es gasten abans (cal repassar-los quan es despinten) i els cabells curts (tres setmanes sense retocar i vas fatal). Ai...