Pagar entre tots o pagar per l'ús

El lògic rebombori per la implantació dels peatges a només una part del territori eclipsa un debat de fons essencial: com s'han de pagar les coses. Les podem pagar entre tots amb impostos o les podem pagar en funció de l'ús que en fem. En els últims anys hem anat assumint que qui contamina més ha de pagar més, que qui consumeix més aigua ha de pagar més, que qui gasta més en medicaments ha de pagar més (tot i que el govern català patina en no supeditar aquest principi a la renda dels ciutadans). Amb les carreteres passa igual. De gratuïtes realment no n'hi ha. Les paga l'Estat (que som tots) o les paga qui hi circula. Amb les arques públiques exhaustes, el pagament per ús s'imposa a Europa. El risc del model sorgeix quan el ciutadà es troba sense una alternativa pública de qualitat.