Penèlope a la UE

La UE torna a tancar-se en un dels seus conclaves d'alt nivell. Però, autèntica Penèlope, no sabem si aquest cop teixirà o desteixirà acords. Ja hem après que a Alemanya no se li colen gols que li facin arronsar el nas. La victòria hispano-italiana del juny, quan la UE va pactar recapitalitzar directament els bancs quan -al gener- estigués a punt una unió bancària europea supervisada pel BCE, s'ha dissolt. Ens tornem desconfiats; també, vista la situació, per tantes declaracions (de la Comissió, del BCE...) en el sentit que Europa "està preparada" si Espanya demana el rescat. Ho està? Cada dia surt un nou malabarisme per fer front al terratrèmol, perquè surti barat. La distància entre dir i fer va arribar ahir al súmmum quan Durao Barroso i Van Rompuy van plantar-se davant els sindicats per reclamar a la UE polítiques d'ocupació i creixement, i fins i tot van renyar els països que no s'hi han esforçat prou. La cimera, mentrestant, debat reforçar el poder de Brussel·les per controlar l'austeritat dels socis. Fer el discurs que vol sentir cada interlocutor no és propi de líders. I menys de Nobels de la pau.