El Popular és popular

Ara sabem que Bankia, la disbauxa de la qual ja fa un temps que coneixem, acapara un 46% de les necessitats totals de la banca espanyola, però si hi ha una dada cridanera a l'auditoria d'Oliver Wyman és la xifra de 3.223 milions d'euros que, en un escenari advers, li caldrien a un dels actors financers més grans de l'Estat, el Banco Popular. El seu president, Ángel Ron, va suggerir fa poc a Barcelona que o liderava una fusió amb una altra entitat que no requerís ajuts públics o millor quedar-se sol. Ron ha admès converses amb BMN, de què forma part Caixa Penedès. Ara bé: segons l'auditoria, en un escenari advers, a BMN li caldrien 2.208 milions, i el govern espanyol ha dit que no vol ajuntar dos bancs febles. El Popular potser s'estima més quedar-se sol, però no està en el seu moment més fort. I a Catalunya fa temps que és objecte de desig, i per partida doble.