On va el malestar

L'advertència d'aquest think tank de seguretat és de finals del 2010: ni els impostos havien pujat tant, ni l'estat del benestar tremolava, ni l'atur superava els cinc milions. Rajoy i Mas no havien agafat el relleu retallador (tímid) dels seus predecessors. Però Stratfor ja assenyalava un camí cap a Grècia, on la conflictivitat social ha culminat en un descrèdit total dels polítics. L'ala dura d'Europa (Merkel) va demanar el vot per a la dreta de Samaràs, que en campanya prometia dos anys més per aplicar més austeritat. Ara l'ala dura el deixa tirat com si hagués guanyat l'esquerra de Syriza. Potser les protestes tradicionals contra poders llunyans no triomfaran i la gent s'acabarà cansant, però el ciutadà té dret a expressar malestar. A Europa, en part el canalitza la ultradreta. A Catalunya, en nom de la realitat del dèficit fiscal, la il·lusió de trencar amb Espanya com qui fuig de la crisi.