26/02/2012

Per fi una mica d'Iñaki

1 min

Des que va ser imputat, la Casa del Rei va voler-lo amagar. I quasi ho va aconseguir, tret d'algun vídeo furtiu com el que mostrava el duc de Palma corrent, espaordit, per Washington. Ahir, però, es tractava d'ensenyar-lo. Fugir sembla cosa de culpables. Donar la cara, d'innocents. De vehicle, un turisme blau, tan modest per al gendre d'un monarca. Un passeig a peu per la rampa de la vergonya amb cridòria de fons, quan se'l podia haver estalviat. Unes paraules a la premsa, per alimentar la bèstia. El poble va tenir per fi una mica d'Iñaki per fer-ne escarni, per la pupa causada a la institució. De passada, una escletxa perquè els republicans cremin adrenalina (un dia). Urdangarin es va presentar, però, com l'home que no sabia res. Potser manipulat. Mai no es devia preguntar com és que la seva arribada a Nóos va esdevenir un revulsiu econòmic colossal per a una institució sense ànim de lucre. Hi ha gent que sí.

stats