De festa: 'Girls, they wanna have fun'
Segons la propaganda, la festa principal del Girlie Circuit (el festival internacional lesbià que es fa a Barcelona entre el 9 i el 15 d'agost) comença a les onze (de la nit) i hauria d'acabar a les sis. Una amiga amb experiència m'avisa: "Ni se t'acudeixi presentar-t'hi abans de les dotze". Així que a quarts d'una, no gaire motivada per la música que sona a la web però amb la il·lusió de l'actuació de Mala Rodríguez , m'acosto fins a l'Atic Bcn. El primer intent d'entrar és frustrat; l'organització informa que fins a les dues no comença la festa grossa i, juntament amb el fotògraf, ens convida a tornar més tard. De dins emana la veu de Raffaella Carrà , que perpetra Explota mi corazón . No cal més per convèncer-nos. És curiosa la fascinació d'una part de la nostra generació per la música més kitsch de l'anterior.
Quan tornem ens fan esperar tres quarts a l'entrada; sembla que a dins hi ha molt de moviment. Les afortunades que duen braçalet rosa passen sense esperar. Tot i que comencen a caure quatre gotes i hi ha una temptació enorme de tornar cap a casa i fer la crònica d'una nit tranquil·la en pijama, l'interès antropològic d'estar-se a la porta és evident. Dones de tota mena s'endinsen en la foscor de la música techno que posa alguna DJ internacional amb el nom escrit de manera estranya ( C6LIA , de París, o MONI-K , de Madrid, són dues de les estrelles de la nit). A l'entrada hi ha un arc de Sant Martí de neó que moltes aprofiten per fer-se fotografies creatives. La segurata , que ens veu avorrits, ens dóna conversa. El 28 d'abril es casa amb la seva companya, que també corre per allà. És francament entendridor sentir una parella tan convençuda que l'abril de l'any vinent existirà.
Gogós i tòpics
Són les tres passades i, tot i que ens havien assegurat que Mala Rodríguez actuaria a les dues en punt, no n'hi ha ni rastre. "Quan surti la Mala me'n vaig, que demà he d'anar a missa", diu el fotògraf. Sembla que la seva vida és més dura que la meva i li toca cobrir alguns dels actes de la famosa Jornada Mundial de la Joventut. De sobte sonen els acords inicials de Girls, they wanna have fun i la veu de Cyndi Lauper esborra el xumba-xumba que fa estona que m'està perforant els timpans. No dura gaire, però la sala embogeix. Canvi de música i les deu gogós promeses a la publicitat surten a escena en calcetes i poca cosa més. Totes impressionants segons el model imperant de bellesa; són l'objecte sexual perfecte. Una mica com quan les dones van començar a fumar com a forma d'alliberament, sense pensar si realment els convenia, el Girlie reprodueix els tòpics més pudents del patriarcat. Llàstima.
Finalment surt la Mala , que a més de calces amb la bandera americana porta una mena de sostenidor, unes mitges fluorescents i un crucifix molt brillant. Interpreta tres cançons, es passeja amb els seus talons d'agulla, fa cridar les fans i se'n va. Són les quatre i no són hores d'estar treballant, té tota la raó de marxar i en segueixo l'exemple. Deixo el fotògraf mirant-se entusiasmat el vídeo que ha fet una aficionada des de primera fila. Si continua així, haurà d'empalmar per anar a missa.
