Douglas Engelbart s'ha mort el 2 de juliol. Nascut el 30 de gener de 1925 a Pòrtland, era l'autor de gairebé tot el més important que avui tenim als ordinadors: l'hipertext, el programari de treball en grup, les interfícies gràfiques i el ratolí. Ho va crear per augmentar l'intel·lecte humà; el pare dels ordinadors, tal com el coneixem, era un humanista que volia trobar un mètode per solucionar els problemes del món.
Devers el 1950, quan tenia 25 anys, Engelbart donava voltes a com fer que el món fos millor. Creia que qualsevol esforç per millorar el món necessita algun tipus d'organització; que és clau l'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva de totes les persones que contribueixen a solucions; que si perfeccionam clarament la forma en què fem això, podem impulsar cada esforç al planeta per resoldre problemes importants. Va pensar que calia fer-ho amb ordinadors, però abans els havia de polir, car els d'aleshores eren poca cosa més que calculadores mastodòntiques. I s'hi va posar.
Un cop doctorat en enginyeria, va fundar l'Augmentation Research Center a la Universitat de Stanford. L'octubre de 1962 va publicar el treball Augmenting Human Intellect: A Conceptual Framework . Va servir per a crear el NLS (oN-Line System), el primer sistema que permetia fer enllaços d'hipertext entre documents tenia ratolí i monitors que presentaven la informació organitzada per rellevància en finestres gràfiques. El 9 de desembre de 1968 el va presentar i tothom va quedar bocabadat; els més de 1.000 assistents mai no havien vist res de tot allò, i molt menys a través de videoconferència en una pantalla de 6 metres en diagonal. Encara avui és coneguda com The Mother of All Demos .
El seu projecte estava finançat pels programes d'ARPA, que serviren per a crear la xarxa ARPANET, precursora d'internet. La primera comunicació fou, el 29 d'octubre de 1962, entre UCLA i l'ordinador on Engelbart va muntar el NLS a Stanford. Avui no en diem ARPANET, sinó internet, gràcies a d'altres professionals que li agafaren el relleu, ja que a partir del 1976 les coses se li complicaren i a poc a poc es va trobar marginat i relegat a la foscor.
La guerra del Vietnam i el programa Apolo van reduir el pressupost pel laboratori. També hi havia discrepàncies: Engelbart apostava per un futur d'ordinadors i servidors connectats en xarxa, però els seus col·laboradors pensaven que connectats podíem caure sota el poder, i se centraren en l'ordinador personal. Alguns marxaren cap al Xerox PARC. Allà milloraren la idea d'entorn gràfic i li digueren WIMP (Windows, Icons, Menus and Pointing Device). Steve Jobs i Steve Wozniak, d'Apple, visitaren el PARC l'any 1979. Les idees del WIMP els van servir per a crear el primer ordinador popular amb entorn gràfic: el Macintosh del 1984 -Xerox havia presentat l'Star el 1981, però només en van vendre 25.000 perquè era massa car. I Bill Gates? Va oferir a Apple un full de càlcul, entre d'altres programes, i amenaçava de vendre'ls al principal competidor d'Apple, IBM. La tàctica va funcionar per aconseguir una aliança Apple-Microsoft que els donava accés als detalls tècnics de les interfícies gràfiques d'Apple. El que van aprendre serviria per a fer el Windows 1.0, presentat el novembre de 1985. Deu anys després, al 1994, el World Wide Web faria popular una altra idea d'Engelbart, l'hipertext.
Gairebé tot va sortir d'un lloc: els ideals de Douglas Engelbart, que es poden concretar en la seva frase "La clau de tots els grans problemes del món és que han de ser tractats de forma col·lectiva. Si no aconseguim ser col·lectivament intel·ligents, estam condemnats". Va fer una màquina per augmentar l'intel·lecte humà col·lectivament. Ho simplificam dient-ne internet, però no és gens exacte. Potser per això, perquè tot plegat és complex, no l'hem esmentat gaire al llarg de la seva vida -de fet, ni tant sols mai no va cobrar res per la invenció del ratolí. La seva idea d'ordinador era tan encertada que l'usam des dels anys 80 i ha servit per a fer popular internet, una xarxa que va néixer amb dos servidors connectats i un era el seu.
Diuen que la frase "Si la facilitat d'ús era l'únic requisit, tots aniríem en tricicle" és del gran Doug, però no ho tenc clar. Tanmateix, no està gens malament recordar-la cada cop que ens diguin que internet és massa complex i estibat de perills; potser ho deixa anar algú a qui no li convé que no siguem més intel·ligents.
