OPINIÓ
Portada 25/03/2015

Turisme i la nova legislatura, realitats

4 min

Han passat relatives poques hores des del darrer ple d'aquesta legislatura: el Parlament ha tancat portes de manera formal i ara són els partits els que elaboren idearis i programes. Temps de llistes i –potser– desenganys. És la lògica de la política. També de reunions sectorials: cal saber el que espera cadascun dels actors de l'anomenada societat civil de la propera legislatura, quins són els seus reptes i fites o –dit d'una altra manera– quines són les seves línies vermelles.

Pel que fa al sector turístic, ja fa temps que aquestes eleccions es veuen d'una manera diferent d'altres: la irrupció de Podemos i les seves idees que recorden règims d'altres temps i latituds i/o utopies que a Grècia es demostren irrealitzables han creat desconfiança.

De fet, ja fa un temps que al conjunt de l'empresariat es van detectant tot un seguit d'inquietuds, algunes de les quals són quasi cròniques, que 'grosso modo' es podrien resumir així:

El que s'ha anomenat "seguretat jurídica", ço és el no retorn de l'ecotaxa i la no regularització de la modalitat del "tot inclòs”: es veuen amb pànic les dues idees. La primera crea aversió des del primer dia, i el clima de diàleg és certament nul. Molt difícil ho tindrà qui la vulgui imposar per decret. Una altra cosa és la segona, on potser les possibilitats d'acord siguin més grans, sobretot amb les grans cadenes. Una altra cosa és amb el petit hoteler, molt gelós de la seva independència i gestió. En aquest mateix punt –concreció legal als partits–, la regularització o supressió dels pisos turístics il·legals està en el centre d'aquest debat, i el pròxim gabinet autonòmic podria trobar-se amb problemes importants de convivència si no pren mesures potser impopulars però sí legítimes per desencallar l'anomenat "turisme associatiu", quan en realitat és tan lucratiu com un altre.

La ja clàssica demanda d'una major connectivitat aèria: es demana assegurar, impulsar i incentivar la major connectivitat aèria de la CAIB amb la Península i els principals emissors durant la temporada baixa, ço és de 15/X al 15/IV. Aquesta reivindicació també enllaça amb una altra no menys important, i és la de la connectivitat amb aeroports i ports insulars: se'n demana millora substancial, sobretot si es pretén arribar a competir amb altres CA espanyoles pel sector "business" i ser la comunitat capital dels congressos de la Mediterrània.

Definició de Producte Balear, amb majúscules: una reformulació del que són les Illes com a producte es fa obligada, malgrat les passes fetes aquesta legislatura. La pregunta és quin 'target' clientelar es vol no ja per al proper quadrienni, sinó de la propera dècada. Si es vol anar a un perfil de turista més alt del que es té ara, no tan sols els hotels han d'apujar de categoria, sinó que les diferents zones (Platja de Palma, Can Picafort, Cala Galdana ) han de ser vistoses visualment i mediambientalment parlant. I aquí es demana que les administracions juguin un paper amb criteri i globalitat. No amb una visió limitada. L'embelliment d'àrees turístiques i/o comercials amb més zones per a vianants i que pugui facilitar un urbanisme que doni peu a un altre dels anhels del sector i probablement de tota la societat balear: una major ocupació en temporada baixa. No obstant això, aquí es troben diferències clares segons qui sigui l'interlocutor, si el gestor d'una cadena de mida mitjana gran o una petita empresa hotelera.

Millora de grans infraestructures: una de les queixes reincidents. Certament el Port de Palma ha quedat un tant obsolet, i els partits entrants al pròxim Parlament haurien d'afrontar una realitat que per circumstàncies variades mai no ha arribat a trobar una solució satisfactòria per a tots. Abans de decidir res, però, tant empresariat com classe política haurien de saber on som: a una de les badies històriques més importants del mòn occidental, amb un 'skyline' ple de joies renaixentistes i barroques. Imposar un gegant amb hotels verticals potser no seria el més intel·ligent: el sector demana solucions, però caldria fer entendre que cal evitar exemples com Venècia, on tones de ciment malmeten el Gran Canal i la seva sortida per la llacuna: som a les Illes i vivim del nostre paisatge.

"Hotels Boutique": s'ha apuntat des d'algun partit la necessitat de regular el nombre d'establiments anomenats "boutique" als centres antics de Palma, Ciutadella o Eivissa. Seria un error i un greuge comparatiu amb els possibles empresaris que volguessin entrar a Palma i no poguessin per una llei proteccionista: l'únic jutge hauria de ser el mercat. El que sí que s'ha demanat a l'Administració és advocar per la qualitat d'aquests establiments: subordinar la llicència a una categoria o categories determinades, cosa ja reflectida a la Llei 8/2012 o general turística de les Illes Balears.

Un impuls final a la Platja de Palma: darrerament a la zona hi ha una modernització de molts establiments, apujant el nombre de nits obertes i, per tant, les rendibilitats hoteleres. Però cal més: es demana que la PDP sigui un referent mediambiental del Mediterrani, amb un pla de millora consensuat entre la classe empresarial i les administracions. El que es demana és que aquestes darreres no puguin acordar res que afecti la major condensació turística del Mediterrani sense els representants hotelers.

CAIB, comunitat MICE? Davant aquesta pregunta/afirmació feta per alguns polítics/iques, més d'un membre significat del sector somriu. I és que qui hagi viatjat una mica i hagi anat de congressos i fires sap perfectament que per arribar a ser un centre "MICE" de consideració es demanen diversos actius funcionant: un recinte firal en condicions, un palau de congressos, una planta hotelera específicament pensada per a congressos… i infraestructures auxiliars com pàrquings per als delegats, connectivitats als hotels i aeroport, etcètera. Realment, la CAIB té molta feina a fer en aquest camp.

No per ser el darrer punt, no deixa de preocupar –i potser cada vegada més des de fa un temps– el fenomen de la desafecció de la patronal hotelera envers la ciutadania d'aquesta comunitat. És a dir, la constatació que la clàssica i plàcida convivència de la ciutadania balear amb l'empresari hoteler està esdevenint cada vegada més un punt negre per l'extrema politització en els darrers anys d'una patronal que ha arribat a opinar des de les hores lectives en català fins a temes força allunyats del món empresarial, i sempre en una direcció. Potser la solució és més fàcil del que es pensa: potser seria hora de ser més empresaris i menys polítics.

Moltes gràcies.

stats