Em cita al Bar Velódromo. Avança l'entrevista mitja hora i quan arriba canvia els plans: En aquest sofà no farem la foto. Per què? Perquè sembla un vodevil: jo vull una cadira i una taula. Manipulem el set...

D'una idea a la següent, d'un projecte al pròxim, d'un lloc a l'altre; tota una vida emprenent i liderant. De repte en repte. El Xavi viu ràpid i intens; dorm poc, aposta fort i sempre està de camí a algun...

Arriba tard. El local és fosc, l'amor és feliç. Un cop més, l'últim disc de Mishima canta a l'amor amb la dosi justa d'èpica. Ni cursi, ni fred: just allà on es troba l'emoció amb l'elegància. L'amor feliç...

Torna a ser divendres. Tornen a ser les nou del matí. Torno a picar un 3r 1a. Torno a saludar, seure i mirar. Silenci. Ell mira irònic, s'apropa i diu: Què, hem de tornar a fer l'entrevista perquè la tornis...

DÉU I PUJOL La diada comença a missa. El president arriba al Palau de la Generalitat amb vestit gris, corbata blava, insígnia de Catalunya a la solapa. De la butxaca de l'americana se li escapen unes notes...

És dimarts i l'únic dia festiu que tenen. Una trucada per quedar i una coincidència: estem dinant esquena per esquena al mateix restaurant, al Casa de Tapas Cañota. Canvi de taula, cafè, postres i...

Arriba tard, seu de cop i mira la carta. Aigua i carn crua, sagnant. És enèrgica i vital; ràpida i activa. I desprèn pressa i impaciència. Com si el temps se li escapés de les mans. Vista des de fora es veu...

Accent argentí, sentit de l'humor, dos paquets de tabac al dia; el Mario té la capacitat de reduir en un simple logo la història de tot un projecte: tota una vida, en una rodona. Fa que les coses no només...

Ell arriba primer. Seu d'esquena a la porta i de cara al mirall. Dos petons, un hola. Seiem de costat. Li demano que cridi i em diu que ho ha deixat: Em trobo ridícul cridant. Al Barça tampoc? No. Abans em...

L'espai és diàfan. Blanc i net. Hi ha piles de blocs als prestatges, bolígrafs als pots; portes obertes, pissarres grans per dibuixar: és un espai per pensar, per idear, per jugar. Una fàbrica d'idees....

Pujo escales amunt fins a un àtic. El tacte fred de la barana, els esglaons desiguals. La porta entreoberta, entro. A terra, rastres de pinzells i pintura. Al final del passadís, ella i les seves faldilles....

L'espai és enorme. Fred i sòrdid. Hi ha pintades a les parets. Pols per tot arreu. He quedat amb l'últim actor revelació del cinema espanyol: el català Jan Cornet. Seiem de costat. Cadascú a la seva butaca....

Toca el sol a la plaça. Cerveses, pilotes, pantalons curts. L'espero, esquena contra la paret. Ell arriba tard, maleta als talons. Saludo amb la mà. Ell mira amunt i quan baixa es para en mi. Llavors,...

Quan arribo, ell ja hi és. Seu camuflat entre catifes barroques i sofàs entapissats. Immòbil, impecable. Ens saludem i desconnecta el mòbil. Al bar del Ritz estem envoltats de parets roses, llums daurats i...

Arriba tard -hora punta, trànsit, disculpes-. Botons del puny de la camisa sense cordar -instruccions ràpides, instància d'assistència-. Terra fred, ganes de jugar: Què vols que faci? El Marc és un paio...

Seiem davant per davant. Cara a cara. Blanc contra negre. La conversa és àgil: respostes que tallen preguntes, frases avortades per noves idees entrant, activitat cerebral trepidant. La història d'El Bulli...

Tot és blanc i tothom la mira. Ella seu absent, cert aire de misteri. Obvia mirades, s'aïlla en el seu mòbil -més de 2.500 contactes-. L'observo de lluny i em sembla fosca i fràgil: de negre integral, amb...

Habitació 310, suite Barcelona. Llit de 2 metres d'ample, llençols ben estirats. Fruita a la taula, whisky al minibar. Ametlles. El Miguel Angel arriba 10 minuts tard, porta americana de tacte aspre i barba...

Ha esmorzat amb una amiga, ha dinat canelons de la mare i ha fet la migdiada. És dijous i arriba pràcticament puntual. Es treu les sabates, doblega les cames. Jaqueta texana, conversa àmplia. Discurs...

Accelera i frena. Viu la vida ràpid. És orgànica, elàstica, expansiva. Camaleònica. Omple l'espai. Acapara. Crida l'atenció. I li agrada. Al mig del mercat de Santa Caterina, entre tomàquets i carbassons,...

Amb la pistola a les mans parlem d'actes imperdonables. Bang. Són les 3 i dinem a Gràcia. Cabells desordenats, ulls vius, àvids. El Julio marca el compàs d'una conversa curta però plena: respostes segures,...

Arriba amb barret, abric, maleta i bosses penjant del braç. On vas tan carregada? Carregada, no; preparada. És seca com una bufetada; contundent i irreverent; pèl-roja i malparlada. I va de tia dura però és...

Moqueta a terra, sofà de vellut. Ella seu expectant, nerviosa. Una paraula porta a l'altra, una idea cavalca sobre l'anterior. Fa passar els cabells d'aquí cap allà i abraça el coixí daurat fins a...

Arriba puntual. Casc a la mà, jaqueta cordada. Ordenat i a punt: força, decisió, al gra. Saltem? A l'aigua, el Nao té el nervi d'un nen; en la conversa, la reflexió d'un adult: no té tabús, parla clar, alt...

No ens hem vist mai. Ens intuïm i saludem a distància. Ell parla per telèfon, jo miro cap amunt. És alt, corpulent, pausat. Dóna voltes sobre si mateix, mentre explica alguna cosa en anglès. No té pressa....

Pantalons amunt, sabates fora i a l'aigua. Al Sergi li falta poc més que una insinuació per llançar-se. Home fort, galtes vermelles, pell endurida. Nets i lliures seiem a dinar: etern somriure canalla. El...

Arriba tard; una hora tard. Camina amb decisió, porta roba ampla i s'excusa. Parla en cascada i deixa les frases a mitges. Demana un cafè i un suc de taronja. I dubta: Què em bec primer? Desequilibra papers...

Tot és moll. El terra brilla. El te crema. I ella arriba camuflada sota quilos de llana: Abric, gorro i una otitits de cavall. Sota capes de roba la Nora amaga secrets. És orgànica i elàstica. S'emociona i...

Crits sords vs. silencis trencats: les cançons de Nacho Vegas imploren rescat. Me'l miro: és més alt del que em pensava i arriba amagat darrere una melena rossa i sota un abric que anuncia l'hivern. Ens...

És molt d'hora al matí. Ell m'obre la porta fresc, fort i agradable. I m'enlaira: peses més del que sembla. Deixo de gravitar i toco de peus a terra: Ets un provocador, eh? Sí. M'agrada molestar la gent...