28/03/2013

Abel Rodríguez: "Sóc com un androide"

3 min

Personalitat forta des del minut 1: va néixer ràpid i amb nervi -físic i intel·lectual-. Amb 9 mesos ja caminava i amb només un any parlava més del compte. L'Abel sorprèn al primer hola : per la seva ironia, sentit comú i rapidesa. Tot alhora. Sap qui és i on va. Explica les coses quan vol i com vol: temps al temps, si el forces, no funciona. Comencem amb monosíl·labs i acabem amb batalles: De petit no volia que em tallessin les ungles. ¿Per què? Perquè eren meves.

AMOR I BIBLIOTEQUES. Té un posat seriós i respostes per a tot. Les deixa anar concises i amb força: bam! No l'incomoda res. Cap tabú, cap vergonya. Tampoc l'amor. En parlem de manera directa i picada: ¿Tens nòvia? No. ¿T'interessen les noies? No. ¿Es lliga més sortint a la tele? No ho sé: no ho he comptat -les mates no són el seu fort, em recorda-. ¿Et casaràs? Sí, però els gustos de la meva dona hauran de ser com els meus. ¿Per què? Perquè si no m'haurà d'aguantar. Fa una pausa i un apunt: I jo a ella. Seguim: ¿Vols tenir fills? No ho sé; primer arreglem això de casar-me, i després ho mirem, eh? D'acord: però si decideixes que sí, quants en vols? Mira impassible, para, pensa i diu: Només un, menys feina, tu. ¿Tu de (més) petit vas donar molts maldecaps? Jo de petit llegia molt i anava molt a la biblioteca. Recordo enfadar-me quan veia llibres trencats o estripats i demanar, sisplau, que els canviessin, perquè no es podien llegir en condicions.

COGOMBRE I RECLAMACIONS. És com un senyor gran dins d'un cos de nen. Fa gràcia el llenguatge, expressions i arguments. Sempre és a la seva manera. I sempre té la raó. Va a dormir tard i es lleva d'hora: Què et passa amb el llit? No m'agrada dormir, sóc molt despert. Es queda immòbil per un moment, com en mode pausa, i diu: La meva mare diu que no menjo ni dormo, que sóc com un androide. ¿Què et costa més, dormir o menjar? No m'interessa el menjar; una vegada, de petit, em vaig quedar a dinar al col·legi i hi havia enciam: vaig acabar plorant. ¿Saps cuinar? Sé posar-me els Kellogg's dins d'un bol, sí. ¿Restaurant preferit? El McDonald's, però amb matisos: quan tenia 7 anys, vaig demanar una hamburguesa sola amb formatge i quan la vaig obrir m'hi vaig trobar cogombre. ¿Et va fer plorar? No. Però vaig dir als meus pares que volia la carta de reclamacions. ¿Indignat? Sí: jo havia especificat que només volia l'hamburguesa amb formatge, sense res més: ¿Què hi feia el cogombre a dins?

MARIHUANA I FINAL. Geni i figura. Segell i caràcter: ¿T'agrades a la tele? Sí. L'únic que no m'agrada és la meva veu: de vegades penso que tinc veu de tonto. Quina veu t'agradaria tenir? No ho sé, però aquesta no. Quina és la seqüència més curiosa que has rodat? Una escena en què em menjava un pastís de marihuana i acabava col·locat. M'imagino que no l'havies provat abans. No, i de moment no tinc pensat fer-ho. ¿Com s'interpreta una cosa que no has fet o sentit mai? Em van dir que posés cara de tonto, com de flipat. Què més? Que parlés més lentament, molt marcat. L'Abel és viu i sagaç; un nen llest: ¿Treus bones notes? Del 6 al 9. ¿El 10 no el toques? Normalment, no. Quin tipus de nen ets a classe? El que cau bé gairebé a tothom. ¿I el fenomen fan, com el portes? Amb normalitat. Què volen els nens de tu? Saber el final de la sèrie. ¿El saps? Sí. ¿Me'l diràs? No. ¿Una mica? Tampoc. ¿Segur? Sí. I fins aquí.

stats