EL VENTILADOR

Adrià Cañameras: “Recordo més les imatges que no he pogut fotografiar”

L’Adrià porta des dels vuit anys fent fotos i defensa que tot pot ser interessant amb una càmera a la mà

Fotografia personal i quotidiana. Natural. Viva. L’Adrià porta des dels vuit anys fent fotos i defensa que tot pot ser interessant amb una càmera a la mà, sigui abstracte o concret, simple o complex, personal o universal, i per això fa fotos a discreció, a tot i a tothom però sempre amb un punt de vista únic i concret, el seu.

1. Coconot, Marroc i llibres

Comencem directes i amb naturalitat, com les seves fotos. Li pregunto per rituals abans de treballar i em diu que ha de prendre cafè, sempre, remarca; que ha fet moltes feines estranyes però que el més sorprenent és quan li truquen per treballs que no tenen res a veure amb el seu estil, i que la seva primera feina, a part de ser assistent, va ser fer unes fotos per Coconot, el grup que tenia El Guincho. Quin ha sigut l’últim projecte creatiu? Vaig estar en un poble molt petit del Marroc retratant uns nens molt purs. Va ser increïble. Ho diu feliç. El retorn, sempre tan recompensador de la feina lliure i vocacional. I quin és el projecte del qual estàs més orgullós? D’estar encara treballant. Gratitud infinita. Amb quin projecte et definiries? Tinc bastantes feines diferents entre elles, però els meus llibres em defineixen bastant. I quina és la preferida dels teus pares? Crec que el llibre Ciertas vidas perras, per ser el més seriós que he fet. El preferit dels seus pares i he de confessar que també el meu.

2. Fotos i càmeres

Com a fotògraf que és, tinc moltes preguntes sobre el seu mitjà: ¿La foto analògica és un art en perill d’extinció? Porten dient això des que hi ha càmeres digitals, així que suposo que no. Li pregunto, amb curiositat, per mòbils i fotògrafs: creus que les càmeres dels mòbils estan ajudant o perjudicant les noves generacions de fotògrafs? Ni una cosa ni l’altra, és simplement una nova forma. Hi ha gent que fa coses interessants. Jo, per exemple, no faig bones fotos amb el telèfon. Amb quin dels consells que t’ha donat el fotògraf Misha Kominek et quedes? Que he de fer més fotos a les sessions, però mai li he fet cas (tot i que sempre hi penso). ¿Et passa sovint que veus una imatge que vols fotografiar i no tens una càmera a mà? Sí, bastant. I m’agrada. Potser me’n recordo més que si l’hagués fotografiat. Quin dels teus pròxims projectes et fa més il·lusió? A l’agost faré de director de foto d’un curt del meu amic Balthazar Klarwein, i en tinc moltes ganes.

3. Admiració

En el passat has dit que vols fer una pel·lícula, ja tens l’argument? Tinc alguna cosa al cap amb una família gitana. Canvio de tema i ens posem a parlar de referents: quin artista recomanaries fins i tot al teu pitjor enemic? John Cassavetes. Quin creatiu hauríem de començar a seguir? Anxo Casal (@subrogado). Fa un any que m’ajuda amb la feina, és molt espavilat i únic. A qui has copiat més idees? Mai intentaré copiar, però sí fixar-me en la feina que fan: Nan Goldin, Greg Girard, Wolfgang Tillmans i Seiichi Furuya. Me’ls apunto. I, per acabar, amb quin creatiu, viu o mort, te n’aniries de vacances? Amb Buñuel, segur que seria molt divertit. Unes vacances divertides, memorables i dignes de moltes fotografies, preferiblement, fetes per l’Adrià Cañameras.