El ventilador

Amaia Arrazola: “Penso i soc perquè dibuixo, i dibuixo perquè penso i soc”

"A qui has copiat més idees? A la meva mare: per a mi és una artista de la pista"

Inquieta. Curiosa. Persona d’acció. No pot suportar la paràlisi per l’anàlisi. Dibuixant és com se sent més còmode; tant, que si està tenint un mal dia el dibuixa i així es converteix en un dia productiu. Potser per això porta molt temps sent productiva, fent dibuixos únics que només podrien passar pel seu cap.

1. Un univers de dibuixos

Disparo i vaig al gra des del minut u, perquè sé que és una dona d’acció i sense temps per perdre: com definiries l’univers d’Amaia Arrazola? Ràpid, espontani i ben petat de color. Ho té claríssim. I tens algun ritual abans de posar-te a treballar? Res en concret. Zero fetitxes. M’agrada poder treballar quan, com i on sigui. Quina sort i quina enveja. I una rutina que estimuli la creativitat? Asseure’s davant la taula de treball amb llapis i goma i fotre-li canya. Què són per a tu unes vacances creatives? Els viatges que fas per feina. Quan vas a pintar a algun festival, viatges, fas vacances, però segueixes currant. I llavors, aconsegueixes desconnectar mai? Abans em costava més. Ara que tinc una filla ho faig sovint. Ella és petita i és la prioritat. I com li explicaries a la teva filla de què treballes? Dibuix. Dibuixo per a qui em demana que ho faci.

2. Passat i present

Parlant de fills, penso en diverses generacions: quina de les teves feines és la preferida dels teus pares? Doncs, de fet, totes. Ells són molt fans de tot el que faig. Esclar que sí. Quina va ser la teva primera feina creativa? Una campanya de publicitat que vaig fer per a una empresa telefònica el 2009. Van forrar un edifici de la plaça Espanya de Madrid amb els meus dibuixos. Vaig tocar sostre molt d’hora. I de quin projecte estàs més orgullosa? De molts: del mural de les dones pilotaris a Vitòria, del mural a la tabaquera de Madrid o del meu llibre Wabi sabi, que parla del temps que vaig estar vivint al Japó.

3. Filosofia i dibuix

Què et defineix? M’agrada pensar que em defineix el que faig. Penso i soc perquè dibuixo, i dibuixo perquè penso i soc. La trobo una gran definició per a tots els creatius del món i segueixo preguntant més sobre la seva feina: quina és la teva recepta perfecta per fer una il·lustració? Una mica d’inspiració i moltes hores de feina. No té més secret. Això i diferenciar-te dels altres, tenir la teva personalitat i ser diferent. La recepta d’èxit. Si visquessis en un altre lloc, les teves il·lustracions serien diferents? Segur que sí. Barcelona em va donar vida, cerveses, amics, riures i companys de feina que m’han influenciat molt. I què creus que és el millor de col·laborar amb altres artistes? Aprendre de la seva manera de veure les coses; com afronta un projecte, si pensa molt, si es prepara abans, si esbossa o salta sense corda.

4. Família i referents

A qui has copiat més idees? A la meva mare: per a mi és una artista de la pista. I quin creatiu poc conegut hauríem de seguir? @ampparito. Com creus que seria un ventilador fet pel teu artista preferit? Dibuixat, amb un Rotring finet. I per acabar, quina és la idea creativa que et mors de ganes de fer i encara no has pogut? Un llibre sobre la meva àvia, que va ser supervivent del bombardeig de Gernika. Deunidó, tot un projectàs. Acabem amb l’Amaia tan forts com hem començat. O fins i tot més.