Es passa la mà per la barba i paga. S'enfunda la jaqueta (negra) i agafa la bici (plegable). Marxa carrer Aribau avall. És divendres, són les 20.30 i té un sopar amb els seus pares. Té un parlar suau, un discurs serè, un estar pausat i dirigeix una revista de fama gamberra que és molt més que això: Vice s'ha convertit en una marca amb llenguatge propi i en la veu d'una generació: la CNN dels joves; la Time Warner del carrer. La MTV digital. I la fórmula que portarà a una revolució. Aquí sota, el perquè.
19.45. REVOLUCIÓ VOL. IV. Al llarg d'hora i mitja de conversa parlem de noves ciutats, slow food i independentisme; d'emoció, fantasia i creativitat; de Síria i Turquia; de Spike Jonze i Rupert Murdoch; de Los Soprano , dels reis d'Espanya i de crear un possible front independentista impulsat per estrangers. Sap de tot i tot li interessa. També la possessió il·legal d'armes a Espanya. És una màquina d'emmagatzemar informació i aquesta és la clau d'aquest monstre que s'ha convertit en un imperi global anomenat Vice: sinònim d'autenticitat, contracultura, inquietud, joventut i revolució: L'hem començat i això no hi ha qui ho aturi.
19.30: REVOLUCIÓ VOL. III. Vice és la Time Warner del carrer. Ho diu el cofundador de la revista i s'ho comença a creure tothom: És la primera companyia de mitjans de comunicació mundial totalment digital per a joves. Feta i consumida per ells. Quan tothom creava plataformes ells van entendre que el més important era el contingut i així s'han convertit en un imperi mundial: 30 oficines arreu del món, 200 milions de joves fidels al mes, centenars de minuts de contingut. Moda, art, música, viatges, tecnologia i un model pioner que avui els ha convertit en una marca d'autenticitat. Què us fa diferents? Que expliquem al món allò que realment està passant; i que ho fem amb un codi propi. Quin? El de la veritat. ¿Ja no ens creiem res? Les notícies empaquetades, no. Estem farts que ens enganyin i la gent jove té el detector de mentides activat: si menteixes estàs fora! Narracions honestes. Vivències reals i sempre en primera persona. Aquest és el truc? Sí, ho confesso: la idea és que el públic s'identifiqui amb allò que expliques; que et vegi viure i patir; explorar i informar. I compartir. Que visqui la teva experiència. Al final la fórmula és aplicar El cor de les tenebres al concepte notícia. I això és la revolució.
19.15: REVOLUCIÓ VOL II. Drogues, sexe, armes, violència. Però també política, art, música, entreteniment i notícies. Què els dius als que us titllen de provocadors? Que la provocació no és gratuïta, que té a veure amb el fer despertar, amb el remoure i amb el sacsejar. Les coses han de canviar i nosaltres hem de guiar-los cap a la revolució. Pausa i comparatives: Vice és una marca molt potent; si fos una persona, qui seria? Una dona amb els pits molt grans. Riu i, com si res, acte seguit rectifica: Tony Soprano: un personatge provocador però que commou; que et fa enfadar, però amb qui t'entens i ets sents identificat; i que, sí, pot generar-te molta ràbia, però al final vols que sigui el teu amic.
19.00 REVOLUCIÓ VOL I. Arribem al principi de l'entrevista. Quan arribo ell parla per telèfon (feina), beu una coca-cola (light ) i parla d'una generació: la Y. Com són els joves? Insuportablement apassionats, no paren mai, volen saber-ho tot, et sorprenen, tenen una opinió formada i molt criteri; són joves, inquiets, interessats; són autèntics i més realistes que nosaltres: abans teníem massa ideals. Com és que només ens arriba que són inútils? Sempre hi ha hagut un complot contra la joventut: fins i tot en el seu moment contra els Beatles. Por? Sí: por a perdre el control i el poder. Por a no deixar pas a les noves generacions, por a desaparèixer. Fa una pausa i remata: Jo segurament quan tingui 60 anys aniré fotent bastonada a tots els que m'avancin ràpid amb l' skate . Llei de vida.
