Pijama, pipes i tabac d'embolicar. Ordinador i una tercera novel·la per escriure. Aquest hauria estat l'escenari (habitual) si avui no hagués tingut aquesta entrevista. Ha trencat la rutina: s'ha llevat més d'hora del compte, s'ha vestit, ha sortit de casa i ha enfilat passeig de Gràcia amunt. Sol, gent, trànsit, esmorzars; més gent, molts cafès, tots els diaris. Trepitjar el passeig de Gràcia abans de les 10 del matí li resulta exòtic. Té el cos d'agafar un avió. Descol·locat. Com fora de joc. Per alienar-nos li proposo començar l'entrevista al revés. Busco un indici de final i ell me'n proposa dos: Opció a) Són les 10.00 h, divendres, cafè amb llet, 60 minuts d'entrevista i ell s'aixeca, xiula i apareix un corser blanc; s'acomiada, puja, saluda i marxa galopant com a les novel·les. Pura elegància. Opció b) Són les 10.00 h, divendres, cafè amb llet, 60 minuts d'entrevista i jo m'aixeco i marxo; ell treu la bossa de pipes, el portàtil, i comença a escriure. Amb l'última novel·la s'hi va deixar la salut mental. A veure què passa amb aquesta.
REW I = 11.55. Rebobinem enrere en una conversa àgil, plagada de referències, metàfores i humor. Pensa al ritme que es mou: trepidant. Una metralleta d'idees. El Miqui ha escrit tota la seva obra en pijama; sempre menjant pipes i fumant cigarrets d'embolicar. ¿Bevent, també? No. Jo no bec quan escric. Fa una pausa i desmunta amb una frase la idea de l'escriptor maleït: Si tens una gran idea quan vas borratxo, el millor que pots fer és anar a dormir; si de debò és gran, ja la recordaràs l'endemà. Seguim desarmant tòpics: ¿Les novel·les tampoc s'escriuen soles? No, el tio que escriu d'una tirada, l'il·luminat que li creix la barba i escriu una novel·la meravellosa sense parar, no existeix. Una novel·la no s'escriu mai sola; ¿T'és fàcil escriure? Sí. Probablement és l'única cosa que sé fer bé. Fa una pausa i segueix: Però escriure depèn molt del dia; hi ha dies que et sents un inútil i d'altres que et creus l'amo de l'univers.
REW II = 11.37. Seguim enrere. Una idea perseguint la següent. Passió i acció. Mil projectes. Equilibri perfecte entre autoconfiança i inseguretat: passa de l'eufòria absoluta a sentir-se com un escarabat. Quan no ho fa a casa, li agrada escriure en bars. I tot el que passa a la vida és susceptible d'acabar a les pàgines d'una novel·la. Esteu avisats. ¿Vius una vida més emocionant per poder escriure millor? Sí. Sovint et veus vivint en funció del que escriuràs i fins i tot intentes corregir el que està passant per donar-li una dimensió més romàntica, més graciosa, o fins i tot més patètica, per després tenir material per escriure. Honestedat. Bondat. Tendresa. Llegeixes molt? Sí; si llegeixes vius per celebrar diferents vides al mateix temps.
REW III = 11.08. Literatura rica i desacomplexada. Explosiva. Busca la sonoritat i li agrada l'explosió: paraules que són com mentos dins d'una coca-cola. Parlem sobre escriure i reescriure. Referències infinites. I una cita amb nom i cognom: Escriure és humà i reescriure i editar és diví. Encarem el principi de l'entrevista parlant de futur: el Miqui viu la vida que s'imaginava. Literalment. Com si l'hagués escrit ell mateix. Com et veus en el futur? Fa una pausa, desvia la mirada i deixa anar: Em vull veure viu, amb això en tinc prou. Silenci i apunt: També m'agradaria tenir més temps per escriure, haver-me resistit a tenir molts animals domèstics, i ser feliç. ¿Ambicions literàries? Hi són en un segon pla: no tinc una ànima de transcendència. Senzillament demano viure en un món una mica més ordenat, menys precari, i amb una mica menys de fills de puta. Fem una pausa i comecem sense cap direcció. Ni tampoc previsió. Està a punt de començar una conversa no-avorrida. I també àgil, divertida i refrescant, però no per això frívola. Una entrevista que com la seva literatura arriba farcida d'idees, imatges i humor: L'humor és l'únic símptoma d'intel·ligència lliure de presumpció.
