Avancem enrere a cop d'ajornar l'alarma del mòbil. Donant-nos 5 minuts més i 5 minuts més. El local és buit. El temps, parat. L'alarma, fent pressió. Nosaltres, exhaurint. L'Antonio fa tard: té funció i ha de marxar. Ja. Però segueix responent. Em mira a mi, però veu què passa a tot arreu: mirada perifèrica. Té una expressió viva, una mirada intensa i un cos petit. Parla suau i just: cap paraula més del compte. Tot calculat: equilibri entre tendresa i canallería. Tot màgia. I secrets: guarda centenars de milers de secrets: és mag.
16.39 = 5 MINUTS +. Acabem parlant de mentides, secrets, i impossibles. Fora clixés: ni fracs, ni confeti, ni brillantina. Ni senyors ni senyores, ni espectacles encotillats. Pur freestyle. El seu humor descarnat i irònic, un espectacle gamberro i tendre, i una banda sonora que fa coincidir Divine Comedy, Johnny Cash i Perfume Genius damunt l'escenari el consagra com al mag pop del país. Màgia per tot arreu. En la conversa i en el discurs: Què té la màgia de mentida? Tot i res. Tot, perquè sabem que no tenim superpoders; però res perquè tampoc diem que en tinguem. Tots sabem que és mentida: una mentida bonica. Riu, calla, i amb el silenci dóna pas a la següent pregunta. ¿Un superpoder? La invisibilitat: per poder veure sense ser vist.
16.34 = 5 MINUTS +. El mòbil damunt la taula, la pantalla girada. L'alarma, insistent, torna a sonar. Forta, violenta, irritant. Una vegada més, l'ajorna i intentem acabar: Guardes molts secrets? Tots: no he explicat mai cap truc. ¿Mai? Mai. Cap. ¿Aquest és el misteri de la màgia? Exacte. La màgia ha sobreviscut gràcies als secrets, no gràcies a posar-la en pràctica. ¿El públic és un aliat o un enemic? Un aliat, sempre. La gent juga a creure's el que veu. Aquí hi ha la màgia de la màgia: convertir-se en un nen i recuperar per uns instants la ingenuïtat i la innocència. I la capacitat de meravellar. ¿Hi ha qui s'ho pren com un repte intel·lectual? Sí, però sempre dic el mateix: com més vols veure un truc, menys veus. ¿No se t'ha resistit mai ningú amb el misteri dels trucs? Ningú. Ni tan sols tu: m'ho has preguntat a l'inici, i t'he contestat. Tinc la coartada perfecta.
16.29 = 5 MINUTS +. Per ell, la màgia té a veure amb les casualitats increïbles. Petites sincronies. Coincidències impossibles. Li agradaria tenir 487 anys per ser el millor mag del món. Creu a mort en la màgia i en el seu epitafi li agradaria veure-hi escrit: "Si m'arriba a sortir bé, hauríeu flipat". Li agradaria haver inventat la telepatia i fer desaparèixer la intolerància. Segueix creient en els somnis i en té un de clar: volar. ¿No hi ha trucs per volar? Sí, però són molt cars. ¿O sigui que la màgia té a veure amb els diners? Sí i no. Però sobretot té a veure amb l'enginy, la presència escènica i la connexió amb la gent. ¿I l'humor? També. És el lubricant perfecte. En un xou, et pots permetre un error, però l'avorriment no es perdona. ¿La fórmula? El meu és un personatge al qual agafes carinyo però a la vegada penses: que cabró!
16.24 = 5 MINUTS +. Ens catapultem al principi de l'entrevista. Sense trucs ni trampes. Quan arribo, seu sol a la barra. Cafè, cullereta, soroll. Ens ressituem en una taula. Col·loca el mòbil en silenci i mirant cap avall. Discret. Tinc davant un Premio Nacional de màgia que no fa servir mai trucs fora de context. ¿Cap excepció? Alguna situació desesperada com haver de comprar un tiquet de bus i no portar canvi. Riu, entre la tendresa i la canallería i penso que és el moment: M'expliques com fer-ho? Em mira, i com si fos la primera vegada em diu: ¿Tu ets capaç de guardar un secret? Sí, dic. Doncs jo també.
