31/05/2012

Ben Brooks: "M'estic morint"

3 min

Arriba puntual. Saluda tímid i demana un rom amb cola -el primer dels quatre que es beurà en 40 minuts-. Seu tímid i incòmode al meu costat. Respira joventut i cruesa. Nervi i neguit. Tattoos per tot el cos, vambes descordades, samarreta de Marilyn Manson. Agafa amb força el jersei gris que té damunt la falda, amb les mans estreny fort el cotó: Tens por que te'l prenguin, el jersei? Sí. M'han dit que aquí a Barcelona hi ha molts lladres. T'han robat, ja? Sí: a l'hotel. Em van robar 300 euros. ¿Alguna sospita? Crec que van ser les noies del servei d'habitacions. O potser els vaig perdre. O potser me'ls van robar les dues noies amb qui vaig tornar a l'hotel aquella nit. Dues? Sí. Amb una hi va haver sexe, l'altra es va tornar mig boja i va marxar. Ho fas habitualment? Quan he begut, sí. Beus molt? Mitja ampolla de rom al dia. Per què? Per escapar de la realitat: no m'hi sento connectat, alguna cosa no encaixa. Quan no bec, no parlo amb ningú.

GENERACIÓ CUL. És un incomprès. Un solitari: ell és la seva millor companyia. Un paio desubicat que s'ha creat un personatge pintoresc i entranyable. En el patiment ha trobat la creativitat; en la literatura, l'alliberament; i amb una mirada descarnada sobre l'adolescència ha firmat un llibre generacional que l'ha convertit en un referent. Sexe, drogues i visites al psicòleg a tot drap. A tu, el sofriment t'agrada? A mi la vida se'm fa difícil: tot em fa por. Sé que sona melodramàtic, com si fos un nen de 16 anys enfadat. Però no ho sóc. Què ets? No sóc res: ni feliç, ni infeliç: sóc neutral i visc permanentment angoixat. En el llibre parles de la generació cul. Per què? Som la primera generació en què el sexe anal és la norma: tothom que té 16 anys ja ho ha experimentat.

FOTOS I FELICITAT. No li agraden les situacions vulgars: tot ha de ser especial, fora de l'ordinari. Començant per ell. Recordes algun moment de felicitat? Sí, potser fa 3 mesos: em vaig passar 3 dies despert i em vaig gastar 1.500 euros per internet. Comprant què? Res. Vaig anunciar que donaria diners a qualsevol persona que m'envies les seves dades bancàries, i així ho vaig fer. Provocador. Agitador. Únic. I ultrasensible: ¿Això és el més feliç que has viscut? No. Digues, doncs? Segurament té a veure amb una noia. Pausa. Què més? És russa. ¿M'ensenyes una foto seva? No en tinc. No tinc fotos de gent: les fotos em fan posar trist perquè no es corresponen amb la realitat: la foto pertany al passat. Els millors moments no es fotografien, ni tampoc es publiquen. ¿Parar el món per una foto és absurd? Sí. Estàs trencant un moment únic. ¿Però tu tens Facebook? Sí i és una farsa. És com cridar: eh, sóc molt feliç! I la majoria de nosaltres no ho som.

MORT I TERÀPIA. Càrrega emocional alta. I sempre al límit: On seràs d'aquí 10 anys? Segurament mort. Sento que m'estic morint i la meva mare diu que em moriré als 25; està convençuda que vull formar part del club dels 27, com l'Amy Winehouse o el Kurt Cobain. ¿Morir jove per convertir-te en una icona? No, senzillament no tinc prou energia, ni estic prou entusiasmat per viure 15 anys més. Imagina, poetitza i dramatitza. ¿Potser has de beure menys i dormir més? Jo dormo molt: si no surto, dormo unes 18 hores al dia. M'encanta que el temps passi mentre jo dormo. Has anat al psicòleg? Sí però ho trobo avorrit. No entenc la cultura de la teràpia: per molt que expliqui els meus problemes, no s'arreglen. El canvi ha de venir de dins. Això sona a tòpic, dic. Mira, calla i riu. ¿Em demanes un altre rom?

stats