Afora plou. Dur, fort, insistent. Fred violent. A dins, la calma, l'ordre, la feina. Es respira professionalitat, i moltes hores. El David apaga l'ordinador i fa una última ullada. Un cop a la porta, abans de tancar-la, es gira i es pregunta si ha arribat o no amb jaqueta. Dubta. Busca. I troba. A sota, uns pantalons de xandall, unes Dr. Martins negres, i el sempre -ja icònic- mitjó blanc. És dissabte. És Madrid. És fosc. I sembla més tard del que és. Em parla d'ahir a la nit: va celebrar l'aniversari de la germana de Mario Vaquerizo; avui ha quedat amb la Bibiana Fernández. Una vida celebrada. Però les prioritats, clares; la feina, sempre present: No podria no dedicar-me a la moda.
17.50 NO HO SÉ VOL. IV. Fa moda perquè l'ha de fer. Ho necessita. Fins a aquest punt arriba la vocació. Al final de l'entrevista compto uns 15 "No ho sé": sempre la mateixa reacció davant qualsevol pregunta. Una coartada per guanyar temps, seguit d'un petit silenci que el porta invariablement a trobar la resposta. Té un univers propi fort. I una personalitat que tot ho impregna: els dissenys, els dibuixos, la cal·ligrafia. Timidesa magnètica. D'aquella que també s'utilitza com una arma. S'endevina en veure la seva obra. Treballa jugant: té l'esperit, la llibertat i la predisposició de la infància; però també la solvència d'un professional que des del 2009 presenta una col·lecció rere l'altra. Sense parar.
17.30 NO HO SÉ VOL. III. Tota la vida bolcada en el procés creatiu. Cada col·lecció, un nou capítol. ¿Què veurem al febrer? No ho sé [pausa]. Molt d'amor. ¿Quant d'amor? Tot. La col·lecció es diu Nobody loves Noone. ¿Ningú estima ningú? No: quan ho tradueixes conceptualment agafa un altre sentit: tothom estima algú. ¿I tu, a qui estimes? És una col·lecció dedicada al Pelayo (la seva parella), a partir d'aquí, llibertat: que tothom faci les seves interpretacions. ¿Ets d'estimar només una persona? No ho sé [pausa]. Si amb això vols dir si sóc monògam, sí. Sóc una mica antic en això. Sembla que sigui molt modern, però en aquest tema sóc molt estricte. ¿Penses massa? Sí, sempre. ¿A la vida i la feina? No ho sé [pausa]. Sí. Em queixo però ho necessito. Quan no estic sota la pressió d'aquest ritme, em torno boig.
17.10 NO HO SÉ VOL. II. Exigent i professional. I home de rutines. Es lleva a les 8.30 i va al gimnàs a entrenar-se. Religiosament, cada dia: Ara m'agradaria posar-me com Hulk; fins i tot em puc imaginar verd. ¿Fins a quin punt és important l'estètica? Ho és, molt: és tan important el què com el com. I si en fóssim més conscients ens aniria a tots millor. ¿És una forma d'intel·ligència? Sí, d'intel·ligència emocional. ¿T'agrades a tu? Hi ha dies que sí, hi ha dies que no. Qualsevol defecte pot quedar convertit en una virtut. D'un instant a l'altre. Sóc totalment contradictori. I incoherent. I molt dur amb mi mateix. ¿Massa? Sí, sóc el meu pitjor enemic.
16.50 NO HO SÉ VOL. I. És graciós. S'intueix amb les primeres respostes i es confirma quan avancem. Parlem d'amics, amor i família. És el petit de 4 germans. Tots viuen al sud. Tots estan casats. I tu, et casaràs? No ho sé [pausa]. No ho crec. ¿Què tenen els homes que no tinguin les dones? No ho sé [pausa]. Jo crec que potser els homes tenen més noblesa; la noblesa potser és més de l'home que de la dona. ¿Té a veure amb la sinceritat? Jo crec que més amb la bondat. ¿Ho ets tu, de noble? No ho sé [pausa]. M'agradaria ser-ho però no sé si ho sóc. Tots tenim percepcions errònies quan parlem de nosaltres mateixos.
