Eef Barzelay: "Una cançó per 200 euros"

Just allà on la fusta gira. Ens trobem al final d'una barra, poca llum, cervesa en mà. S'hi ha passat hores, a les barres. Seguint senyals, esperant instruccions, deixant-se sorprendre. Tot. Desprèn una aura de sensibilitat i vulnerabilitat que atrapa. Escolta música trista i en fa de melancòlica. Bales al cor. ¿És més fàcil fer música trista? Una mirada i una evasiva: Joy and sorrow are closer than we think . L'alegria i la pena, a tocar. És un músic turmentat, sí. Però amb sentit de l'humor i les coses clares: ferides curades, reflexions fetes, lliçons encaixades. No té por de l'èxit. Tampoc de la proximitat. Ni de la intimitat. Només de la paràlisi: de quedar-se parat, adormit, insensible; persegueix la passió, fins a l'última conseqüència: Find what you love to do and do it until it kills you.

'JUST LIKE DYLAN'. Em cita Bukowski, deu el nom de la seva banda a William S. Burroughs i té un aire que evoca Dylan. Ha entregat la seva vida a la música i no hi ha marxa enrere: No puc parar de fer música. Porto tres anys molt difícils, tres anys passant-ho malament, tres anys que m'han posat a prova, i he entès que necessito fer-ho. No puc parar de fer música, encara que em mori de gana. Fa una pausa, pensa, dispara: Seria totalment infeliç. Ahà. ¿I ho ets, de feliç? No. Però he fet servir l'espai de la música per intentar sentir-me millor. Com més música faig, més bé em trobo. ¿I abans de la música, què hi havia? Moltes coses: des de regar plantes a les Twin Towers fins a fer de guia turístic a Nova York. ¿De què et va servir? De tot: aquestes feines et preparen per pujar a l'escenari. Si aconsegueixes captar l'atenció de turistes alemanys espantats i emprenyats davant la gran ciutat, et sents capaç de tot.

'THE DARK SIDE'. Es mou sense pressa, moviments pausats i suspesos en l'espai i el temps. Salta de l'alegria a la nostàlgia i de la felicitat a la pena en qüestió de segons. Quina és la pitjor part de la música? La gent que mou el negoci de la música, aquells que no són músics però que s'hi dediquen: en el fons són músics frustrats i estan ressentits, they coudn't make it, man . I això genera relacions molt disfuncionals: el meu mànager era el rei d'això. Ho diu amb tristesa de la de veritat, i segueix: La pitjor part és la dels amics: quan fas música de veritat, la fas amb els amics. I quan apareix una bona morterada de diners sobre la taula, tot se'n va a la merda. Jo ho he viscut. Arrossega les paraules mentre repeteix: Sí senyor, jo he viscut tota aquesta merda: he perdut tots els meus amics, exmembres de la banda. ¿Volies saber quina és la part fosca de la música? Doncs aquí la tens: there's a lot of heartache .

'SONGS FOR FANS'. No ha estat fàcil. Decepcions, desencants, i discogràfiques en fallida. En el món de la música i arreu: reinventar-se o morir. Un flaix i la idea perfecta: fer cançons per als fans. A partir d'històries, paraules, idees, emocions. La primera va ser per a una nena de 17 anys; l'última, per a una parella en crisi. Entremig, infinitat d'històries. Profundes, superficials. A vegades amb molt de sentiment, d'altres pura diversió: des d'una cançó per a una nena de Wisconsin addicta a la xocolata i amb un gat de nom Pinky fins a una cançó per a una nena de 3 anys morta en un accident de cotxe. Tot té la seva banda sonora. Què val una cançó? 200 euros. Quantes n'has escrit? 150. ¿Fas concerts privats també? Sí. I també casaments. Riu i diu amb sarcasme: Pura celebració de l'amor. Al final, baby , tot ens porta aquí: a celebrar l'amor.