Els 'must' de la Fashion Week de Nova York: una setmana ferotge i veloç

Nova YorkNo bags . No fly zone. Do not stand. DANGER. Perill! Zona de risc! Aquest és el missatge que es veu escrit en guix i a terra just abans de trepitjar la passarel·la a Lincoln Center, la central de la Fashion Week de Nova York. A fora, focus, flaixos, gentada. Riuades de gent localitzant el seu nom i buscant la seva cadira. A primer pla, personalitats, estrelles de televisió, músics, clients, compradors, periodistes, bloguers, amics, compromisos i wannabes . Bells i poderosos que s'exposen amb ganes a les càmeres de mitjans vinguts de mig món. Els americans porten l'espectacle a la sang i tot ho fan créixer: un simple awesome com a veredicte. Després d'haver vist una col·lecció, són tan enormes com afectats a la vegada. Reis de l' small talk , del quedar bé i de la superficialitat. Però, sobretot, del xou i el business . La setmana de la moda a Nova York, que va acabar ahir, és sobretot això: xou. Una ocasió fantàstica per lluir-se i fer negoci. Que és del que es tracta. Més empresa que glamur. Més deals que tonteria. La ciutat es revoluciona. Tothom bolcat a una causa: la moda, que injecta i genera capital a la ciutat.

Custo, el primer

Durant aquesta setmana s'ha vist desfilar el nen mimat de la moda, Alexander Wang; l'incombustible Tommy Hilfiger; els dissenys del nou fitxatge de Delpozo, Josep Font; l'amic íntim d'Ana Wintour, Oscar de la Renta; un clàssic com Narciso Rodríguez; el dissenyador amb estatus de rockstar Marc Jacobs, i també Vera Vang, Open Ceremony, Rag & Bone, Calvin Klein, Diesel i Desigual, que aquest any ha debutat a la Fashion Week.

Agenda plena, baralles per agafar taxis i pressa per arribar d'una desfilada a l'altra. Stress i gustos per a tothom: dels més clàssics als més descarats, dels més consagrats a les noves apostes. Dels que aposten pel disseny d'autor a les propostes més comercials; del calendari oficial a les propostes off-fashion . Un grapat d'anys de setmana de la moda a Nova York i, entre tots ells, un mític: Custo Dalmau. Aquest serà el dissetè any que la marca barcelonina trepitja amb força la passarel·la de Nova York. El localitzo al backstage just abans de començar: "Nervis?" "No, cap ni un: ja ho he viscut 32 vegades". Se'l veu content, relaxat, tranquil. Una actitud que xoca amb l'entorn que l'envolta: activitat trepidant, moviment en totes direccions, desenes d'entrevistes, innombrables mitjans de comunicació, roba per tots els racons, màquines a tot drap. Ell, impassible. El seu equip: precís i exacte com un rellotge. Es respira ordre dins del caos, tranquil·litat dins el nerviosisme, expertisme i professionalitat. Tot a punt de començar.

El mallot urbà, l'estrella

20 minuts de retard, 63 sortides, 5 minuts de xou. Els llums s'apaguen, la música sona a un volum aclaparador i l'espectacle comença. Custo ha crescut, s'ha sofisticat, i comença una etapa més madura. Menys pop i més adulta dins el divertimento que porta implícit el món de la moda. La primavera/estiu del 2014 la marcarà el chic contemporari: una paleta de tons subtils, elegants i delicats: del rosa pàl·lid al blau metal·litzat passant pel taronja suau; llima, lila i daurat. Sumat a això, transparències, sedes, inspiracions tribals, figures geomètriques i una peça estrella: el mallot. Si els microshorts que es porten ara ja són d'escàndol, Custo va un pas més enllà i aposta directament per aquesta peça de roba, que proposa sortir al carrer gairebé directament amb banyador. Creuant els límits i trencant convencions. Provocant. La temporada que ve, tot seran cames: els shorts desapareixen per donar pas al mallot urbà de Custo Dalmau.

'Juicing' i surf

Al marge dels dissenys, un dels hits de la setmana de la moda és el líquid: el juicing s'ha posat de moda en l'entorn de les desfilades: el poc temps per menjar i les ganes de mantenir la figura han consagrat la tendència del juicing : sucs de fruita i vegetals de colors, altament antioxidants, que netegen els excessos de la nit anterior, aporten vitamines i donen corda per estona. A l'entrada de la desfilada de Tommy Hilfiger n'hi ha de tots colors. Tommy Hilfiger fa viatjar a Califòrnia des de Nova York. Sorra, surf, cel, sol i optimisme en una col·lecció arriscada dins l'estil conservador de la marca americana per antonomàsia. Els clàssics actualitzats. Colors vibrants i estampats hawaians. Referències surf i skate . Dissenys impactants analitzats de prop per la primera dama de la moda americana, Ana Wintour, i el seu últim fitxatge: Bill Cunningham. First row de primera línia. I mai més ben dit.

Delpozo i Josep Font

Ritme trepidant a la passarel·la amb un Narciso Rodríguez net i clar, com sempre; Lacoste, amb una col·lecció depurada, estudiada i impecable que convenç a la primera sortida; Marc by Marc intentant injectar frescor en una col·lecció que viu instal·lada en el déjà-vu ; Rag and Bone donant un nou cop de volant i molt pintallavis taronja; Carolina Herrera i el seu joc òptic; Zac Pozen més romàntic que mai, Diane von Furstenberg, Ana Sui, Donna Karan i incomptables noms més. Un no parar. Lluny del Lincoln Center, els headquarters oficials de la setmana de la moda, Josep Font torna a l'atac de la mà de Delpozo. Tradició vs. modernitat; classicisme vs. valentia. Amb una aposta valenta i un clar segell d'autor, Delpozo es renova i s'actualitza amb elegància, coherència i potencial de la mà del seu nou director creatiu: Josep Font. El blanc i el groc de la sala de butaques estructurada en forma de laberint acull una desfilada vaporosa i voluminosa; fresca i relaxada. Inspirada en el retrat del pintor francès Corot Gitana con pandareta, cada disseny és una petita obra d'art.

A primera fila bells i poderosos dels de veritat (Rockefellers, Bloomingdales, Palermos i molts més); al backstage , la satisfacció de la feina ben feta.

'Off' i 'Stop'

The hip, the hi-so and the beautiful. El circ i la fauna del món de la moda movent-se desesperadament d'una desfilada a l'altra; d'una entrevista a la següent; del calendari oficial a l'off -calendari: les desfilades, còctels, reunions i festes agendades més enllà del que marca el calendari mestre. I a cada trobada, una constant en la conversa: aquest ritme és impossible. Cites que se sobreposen, non-stop xous, pressió creativa, jornades maratonianes, estrès a les redaccions i la perspectiva d'una setmana de la moda que s'enllaça amb les de Londres, Milà i París.

Canvi imminent

Cinc setmanes amb el focus posat al voltant del món de la moda i un sector que clama al cel un canvi: alternatives a aquesta bogeria. I algunes coses s'estan començant a moure: Oscar de la Renta delimita el nombre d'assistents al seu xou; Tom Ford presenta la seva col·lecció davant d'un nombre assenyalat de periodistes i un únic fotògraf: Terry Richardson; i la guru del periodisme de moda Suzy Menkes planteja un nou escenari, una nova dinàmica i fórmules alternatives a l'actual funcionament de les setmanes de la moda. El canvi és imminent.