EL VENTILADOR

Flavita Banana:“Gran part de la meva vida és pensar”

Has vist les seves vinyetes i has rigut amb elles. Crítiques i còmiques. Sense prínceps blaus i amb feminisme. Contundents però profundes. Caràcter i reflexió. Com la seva obra, Flavia Álvarez (Flavita Banana per als que seguim els seus dibuixos en diaris i xarxes) és àcida, amb humor intel·ligent, sense complexos, i amb poc, diu molt.

1. L’estiu

Comencem parlant de l’estiu perquè fa calor. Molta. Li pregunto com refresca les seves idees. Llegint, em diu, anant al gra. M’explica que aquest estiu se n’anirà amb les amigues a un càmping a prop del mar i que li agrada la platja per pensar, tot i que “el cap treballa tot l’any”. Què et suggereix un ventilador? Barcelona centre. Què són per a tu unes vacances creatives? El que faig tot l’any, fer el que em surt del collons. Directe i de titulars. Com la seva obra.

2. Les vinyetes

El ventilador ja ha començat a fer el seu efecte i li pregunto, intrigada, per la seva manera de treballar. Com t’arriba la inspiració? Desconnectant. A la pràctica treballo poc, però penso molt. Tens algun ritual abans de posar-t’hi? Un got de cervesa. I com treballes millor: en silenci o en companyia? Gran part de la meva feina és pensar, i passa abans de dormir, així que en silenci. Però no tot és pensar i treballar. M’explica que quan entra a internet “com a espectadora” i no per feina s’atrapa amb els mems (ens passa a tots); que sempre dibuixa amb paper i tinta xinesa i que considera que les històries llargues o en color són accessoris. Com que m’està parlant dels ingredients de la seva obra, li pregunto directament què ha de tenir una il·lustració per ser una Flavita Banana. Concisió i moltes hores de pensar. Ho té molt clar. Aquesta resposta la porta ben meditada.

Amb quina feina teva et definiries? Qualsevol dels dos llibres Archivos, ja que recopilen vinyetes inconnexes. I recordes alguna anècdota que al primer minut vas pensar “Això serà una supervinyeta”? En concret no, però tot el que diu la gent gran ho acostuma a ser. Quanta raó!

3. La vida creativa

Ara que ja estem en confiança, li pregunto pels seus inicis i les seves influències. Quina va ser la teva primera feina creativa? No ho recordo. I quant et van pagar? Segurament poc o gens. I de quina feina estàs més orgullosa? De cada vinyeta publicada en diaris. Què et defineix? La incoherència. M’intriga saber els seus referents. Quin artista t’agrada tant que el recomanaries fins i tot al teu pitjor enemic? Ed Steed, vinyetista de The New Yorker. I com seria un ventilador fet per ell? No funcionaria. I a quin artista poc conegut em recomanes que segueixi? @podeti99, argentí finíssim i negríssim. Amb quin creatiu marxaries de vacances? Amb un cuiner, perquè em cuini. I una última pregunta: t’agradaria utilitzar algun altre mitjà per explicar les teves històries? Potser guió de tele o cinema estaria bé. O una novel·la. Somric a l’imaginar-me una pel·lícula amb la personalitat inconfusible de Flavita Banana, faria cua el primer dia per anar-la a veure.