11/04/2013

Gerard Estadella: "L'amor no paga la hipoteca"

3 min
El Gerard respira urgència, immediatesa, vida.

Somriure. Picardia. Fun : ganes de passar-s'ho bé. Ara. Sempre. I per sempre. El Gerard és dels que aconsegueixen les coses difícils i fan possibles els impossibles. És dels primers fenòmens dissenyats a la xarxa i el responsable d'immortalitzar tota una generació que ha renunciat a la intimitat per la fama. No té formació de fotògraf però s'ha convertit en una referència: primer de la nit, després de la moda. ¿La millor manera d'aprendre una cosa és fent-la? Sí; i repetint-la. Allà on posa l'ull, posa la bala: la seva web és una crònica de tot el que es mou a la nit a escala mundial: I can teach you how to do it . ¿Dónes lliçons? No; no tinc cap pretensió. Doncs? Buscava un nom que la gent recordés. Funciona? Sí, recordo una festa a Madrid on vaig fer una foto a Mario Testino i quan li vaig dir el nom de la web on podia veure-la: I know it , em va dir. Objectiu assolit.

LADY GAGA. Respira urgència, immediatesa, vida. Ell, i les seves fotos. Va començar colant-se al circuit i ha acabat convertint-se en el DJ oficial de les setmanes de la moda i fotografiant Karl Lagerfeld, Milla Jovovich i Lady Gaga, entre d'altres. Carisma. Constància. Perserverança. ¿Et segueixes colant en festes? Si calgués ho faria: ara colo els meus amics. ¿Et mous entre els famosos: hi ha molt divisme? No, sorprèn la seva normalitat: personatges més reals que irreals. ¿No estàs cansat de la nit i la festa 12 anys després? L'únic que m'avorreix són els canapès: abans m'emocionaven, ara ja no. ¿Hi ha molta tonteria en aquest món? Sí, i molt petardeo i postureo ; però també hi és durant el dia. ¿Ets la prova que de nit es pot fer feina? Sí, sense portar el currículum sota el braç i mantenint certa distància. ¿Beus, quan surts? Sí. Et drogues? No. No ho he fet mai: sóc molt hiperactiu i efervescent; seria inaguantable.

'SPAS' I RENTADORES. L'han etiquetat com l'Scott Schuman de la festa: un fotògraf que a partir d'un blog s'ha construït la seva pròpia marca, i es fa pagar. El Gerard també: segurament amb menys supèrbia i també menys 0 en els xecs que firma. Temps al temps. Nova York, Londres, París: viatjar és imaginar. El Gerard agafa una mitjana d'un avió a la setmana: T'agrada volar? Sí, és el meu moment de desconnexió: per a mi els aeroports són com spas ; territori de ningú. Ple d'anades i vingudes, d'arribades i comiats. Avantsala de grans vistes, i espais de grans pensaments. Tranquil·litat? Sí: no parlo mai amb ningú. ¿A Barcelona trobes aquesta pau? Sí. Sóc molt d'estar a casa: m'agrada cuinar, posar rentadores i assecadores: les coses mundanes em relaxen.

T'HE DIT QUE EM MIRIS. El Gerard forma part d'una generació que no vol deixar escapar l'adolescència: aquell refugi tan còmode, sense responsabilitats ni obligacions però amb tot tipus de drets i privilegis: ¿Ets més voyeur o exhibicionista? Voyeur : m'agrada mirar, observar, preveure les coses. Imaginar-te altres vides? Sí: imaginar-me on van i què fan ¿T'agrada que ho facin amb tu? A mi no m'agrada especialment que em mirin. Pausa i últims cinc dards: Com combines feina i vida personal? Malament: és molt difícil. Tens parella? No. N'has tingut? Sí: i ha estat difícil. No t'interessa? Ara mateix, no. Prioritzes la feina? Fa una pausa, riu i diu: Bé, la vida professional o la de solter d'or, que també té els seus pros; ara toca treballar: l'amor no paga la hipoteca.

stats