Li agraden els finals feliços. Romàntica. I és un llibre obert: Pura honestedat. Tant, que aclapara. Seiem de costat, entre molta gent. Tocant-nos. I m'ho diu de forma clara i directa: Sóc vulnerable però no tinc por. He caigut i estic disposada a tornar-ho a fer. Perseverança, valentia, bogeria. I una obsessió, l'amor: Vull entendre l'amor i per això m'he embarcat en el projecte #40daysofdating. Durant 40 dies (el temps que porta adquirir un nou hàbit) m'he citat amb el meu amic Tim i ho hem documentat tot. L'objectiu? Comprovar si quan entres en el compromís de conèixer una persona profundament, si quan explores les seves pors, els seus somnis, els seus reptes i t'hi compromets, tens l'oportunitat d'acabar edificant una relació de per vida. Regles del joc enteses: la clau és posar-se un repte? Sí, i voler aconseguir-lo. Conclusió de l'experiment? No va funcionar. L' últim dia, ho vam deixar.
AMOR = SUBMISSIÓ. La relació ha fracassat, però el projecte ha estat un èxit sonat. D'un blog a una pel·li a Hollywood. D'un experiment, a un llibre celebrat. Però més enllà d'això, una lliçó de vida. Què has après sobre l'amor? Que té a veure amb el cervell, no amb el cor. Només? Sí: l'amor és pura química. Quan estàs enamorat el teu cervell funciona com si haguessis pres cocaïna. I això només és sostenible durant 6 mesos. Entesos. Seguim, següent lliçó: Amor=Submissió o Amor=Llibertat? L'Amor és submissió. Silenci. Sec. Cru. Fred. Ho diu sense dubtar, ni un segon; sense riure, ni un instant. I seguim, sempre enrere i analitzant. Què és el més important d'una relació? El sexe. Fa una pausa, llarga, volguda, marcada, i segueix: I després, el respecte i la confiança.
AMOR = FEINA. S'ha convertit en una experta en la matèria. Treballa a l'estudi Sagmeister & Walsh de Nova York i és una icona entre els amants del disseny. Pura passió i afany. Transparència. Tot veritat: el disseny la fa feliç. En tots els sentits. I té clar el perquè: l'amor i l'art tenen molt a veure: La passió és la clau. Sigui amb la teva parella o amb la teva feina. I l'entrega. Com més dónes, més reps: Com més passió, amor, temps, dedicació i atenció inverteixo en la meva feina, més resposta obtinc del resultat final. Pura matemàtica.
AMOR = DISSENY. Avancem enrere amb números i equacions. L'hi demano i es puntua sense dubtar: Romàntica=10; Entusiasta=8; Honesta=10; Cool =2; Curiosa=10; Venjativa=0; Boja=0; Divertida=3; Educada=8; Èxit=5. No li va la vida amb la feina. Podria sobreviure sense ordinadors, ni reunions, ni premis, ni reptes. Però no entén la vida sense l'amor: What is the point? Em resumeix la seva relació amb l'amor i el disseny amb tres equacions (DESIGN = WORK; LOVE = WORK; DESIGN = LOVE) i sumem enrere els primers minuts de conversa encarant obsessions, teràpies, i psicòlegs. Així, d'entrada.
AMOR = ARA. Arribem a l'inici de la conversa. S'ha passat la vida a cop d'alts i baixos. Desequilibri. Cavalcant de la felicitat a la depressió; de la satisfacció al descontentament. Ara, avui, aquí, quan l'hi pregunto em diu que sí: és feliç. I que ha deixat d'anar al psicòleg. Per què? Massa introspecció et porta a sobreanalitzar-te. Ara per ara, I just want to be. Riu, amb el cos encongit, doblegada, i arribem al principi de tot parlant d'una vida edificada en l'i si? Preguntes obertes, d'una eterna ionqui de l'amor: I si aquell amic de tota la vida es convertís en la meva parella? I si funcionés? I si és la meva mitja taronja? I si l'he tingut davant tota la vida i no ho he vist? I si? I si? I si? I si? Fa una pausa i em colo: I si comencem?
