Misc 17/05/2012

Jordi Pujol: "Hi ha coses que no puc dir"

Home de costums i animal comunicatiu. Esperit crític. Esmorza poc i dorm bé. No s'ha pensat què es posava però tampoc s'ha posat el primer que ha trobat. I s'ha equivocat de camisa. Li sembla que no és presumit i només es mira al mirall pel nus de la corbata. Reservat en el terreny personal, cautelós amb les respostes. No parla del fracàs ni de l'èxit. Em parla d'història, geografia i demografia. D'ambició, vanitat i poder. D'il·lusió i de responsabilitat. I de l'enamorament d'un país. I d'una dona.

i
Bibiana Ballbè
3 min

Em cita al Bar Velódromo. Avança l'entrevista mitja hora i quan arriba canvia els plans: En aquest sofà no farem la foto. Per què? Perquè sembla un vodevil: jo vull una cadira i una taula. Manipulem el set que havíem muntat i arribem a un acord -ni tu, ni jo-, colzes damunt la taula, alguna broma sobre el sofà vermell i una primera pregunta: ¿Sempre fa el que vol? Sempre que puc sí. ¿A vegades cedeix? No cal cedir, a vegades toca fer el que vol l'altre. ¿Però normalment se surt amb la seva? No. Jo he tingut molts fracassos. Quin ha sigut el seu gran fracàs? No l'hi explicaré. I un de petit? Tampoc. Per què? Perquè avui no toca. Indomable: el Pujol fent de Pujol. Qui el posa a ratlla a vostè? Això l'hi diré però no sortirà publicat. Per què? Un pausa fugaç i una mirada humida: No li he de donar explicacions.

RECORDS I CENSURES. Seguim. Al llarg de la conversa, algunes censures, uns quants "Això no toca", un grapat d'anècdotes i respostes esquives en el terreny personal. Em trobo un Pujol que sense ser nostàlgic em parla de records i m'explica que el Velódromo havia estat escenari de parelles dubtoses: quan ell hi anava a escriure havia vist escenes d'infidelitat. ¿Vostè en perdonaria una? A mi no m'atabalis amb això! Gràcies a Déu no se m'ha presentat cap capítol. Es recol·loca, fa passar la mà amunt i avall damunt la taula, i encadena la seva resposta amb una pregunta: Sap què és el millor que m'ha passat a la vida? Sí, dic: Casar-se amb la Marta. Riu, inclina el cap, aixeca les mans i abaixa la mirada. Resposta correcta.

PODER I POLÍTICA. Fa i desfà al seu gust i controla el tempo de la conversa. Saluda l'un i l'altre, para els cambrers i pregunta per l'amo. ¿Ser president d'un país es fa per amor? A mi la vida m'hi va portar: tu t'enamores d'un país i de la seva gent. I després vols que vagi bé? Sí: és més, estàs disposat que vagi bé. I ja està: estàs enganxat. El poder enganxa? Sí. Tot el poder enganxa. I l'eròtica del poder existeix? És evident que el poder agrada. Però s'ha de controlar: és important que l'esperit de servei domini les temptacions que hi pugui haver. Responsabilitat i solvència. ¿És difícil deixar d'estar a primera línia? Per a mi no ho ha estat, però s'ha de saber fer. Jo segueixo anant amb compte: hi ha coses que no puc dir.

ARA I ABANS. Controla el que diu i quan no vol que alguna cosa surti, ho censura. Treballa 7 dies a la setmana i no sabria viure sense fer-ho: Convé trobar una cosa que doni sentit a la teva vida. Quina diferència hi ha entre ara i abans? Que ara treballo sense que m'ho reclamin: si jo no fes res, no passaria res. I abans? Que si quan era president no hagués fet res... -pausa escència- doncs potser hauríem anat millor! Un riure i un grapat d'elogis per a l'actual president: L'únic actiu polític que tenim ara és el Mas. S'ha de tenir molt caràcter per sortir a dir: Nois, estem molt malament però ens en sortirem. Estem en un moment clau per a Catalunya? Estem en un moment molt difícil i hem de reaccionar. Si no, desapareixerem? Aixeca la mirada i diu: Això no ho firmaré mai. Així, el missatge és optimista? El missatge és de voluntat de ser-ho.

PUNT I FINAL. Ha marcat ell l'inici de l'entrevista i també hi posa punt i final: Bé, ja en deus tenir prou, no? Escolti, cobri'm! Ah, pagues tu? Si ho arribo a saber! El Pujol, més Pujol que mai. ¿Creu que amb el temps ha crescut la seva figura? Crescut, no ho crec -riu-; però segurament ara sóc diferent. Com va de vanitat? Això no es pot dir. Fa una pausa i segueix: Ningú està lliure de vanitat. Em mira i em deixa anar: I tu tampoc.

stats