30/04/2011

De Kate A Caterina

5 min
De Kate A Caterina

El despertar

Ha dormit a l'Hotel Goring. Damunt del llit, 12 coixins. 20 rams de flors i un piano de cua omplen la suite: és titànica i puja 5.600 euros la nit. Ella s'ha llevat a les 7 i no ha esmorzat: els nervis. La seva mare l'ha ajudat a encaixar dins un vestit senzill que encara no ha vist ningú. Després, ha baixat un grapat d'esglaons i ha pujat al cotxe. Res de carrossa. Ella, més que reial, és real. I aquest ha estat el millor moment de la resta de la seva vida: l'instant previ a convertir-se en princesa i futura reina d'Anglaterra. 2.000 milions de persones pendent d'ella. Focus, llums i càmeres. Demà tot canviarà. Però ara és moment de pompa i platerets: són les 8 i arranca el casament més sonat del segle.

08.00 h

Conte de fades

Em vesteixo per a l'ocasió i baixo a comprar els diaris: tots porten la foto a la portada. A la tele, tots els informatius en parlen. Fins a 6 cadenes retransmeten el casament en directe. I es repeteixen típics i tòpics una vegada i una altra: que si la Kate és una noia moderna, que si és una plebea i que si això d'aquests dos és un conte de fades. Anem a pams. Ni ella és Lady Gaga, ni és de barriada, ni tot és tan perfecte com ens fan creure. Segurament, més que una història de la ventafocs tot plegat té més a veure amb una història normal que quan es converteix en un afer reial es converteix en excepcional. Paradoxalment, però, ells són tan reals com reials: estrenyen mans de manera normal, acaricien gossos i parlen de tu a tu amb la gent gran. Tenen el saber estar monàrquic però alhora te'ls pots imaginar triant pizza entre els passadissos del súper que els cau més a mà. Reialment reals.

09.00 h

Pameles sobrevolant

Primeres imatges de l'abadia. Plans de gent que ha dormit a la gespa per ser a primera fila i els convidats menys importants que arriben: les senyores porten vestits curts i els guants a punt. Les pameles sobrevolen el paisatge -hi ha qui avui s'ha posat tot el que tenia al cap-. Els senyors, pràcticament invisibles, desfilen amb jaqué i menys barrets dels esperats. I als bars, als taxis i a les cantonades comencen les travesses: com serà el vestit? Tot gira al voltant d'ella: el vestit, el pentinat, el coll -caram amb el seu coll!-. Ni que fos una girafa. Els seus orígens, la seva germana, la seva família, la seva història. Si ella està bé, tot anirà bé. El paper d'ell, avui, és totalment secundari. Que vingui com vulgui, si és que vol venir. L'èxit de l'esdeveniment recau en ella, i tot sortirà bé: la Kate aguanta bé els focus, el repte serà saber estar a segona fila a partir de demà.

10.00 h

Dins d'un iglú

No plou i la puntualitat és insultant. Això va vent en popa. David Beckam arriba a l'abadia amb la Victoria en una mà i sense reflexos rossos al cap. La reina Sofia surt de blau de l'Hotel Claridges sense el rei, que l'ha deixat a palau. Elton John arriba amb corbata lila i el seu estil horripilant. La Letizia puja al cotxe vestida de rosa pal i una pamela més gran que el seu cap. A dins de l'abadia, la fredor és màxima: com dins d'un iglú. Hi ha arbres plantats, però quan la gent es troba no es regalen petons ni abraçades. Tampoc riuen gaire. Tot és mesurat, contingut, estudiat. La gent, asseguda als bancs, amb prou feines parla. No sé si estan avorrits o adormits. Ja se sap, les coses no són fàcils per a ningú, dins d'un iglú.

11.00 h

Trencant les regles

Sonen cinc mil campanes. Crits i exaltació. Gent plorant d'emoció. El príncep arriba llampant: guants blancs i uniforme vermell, el de coronel. Baixa del cotxe oficial acompanyat del seu germà i no para de tocar-se les mans. Està nerviós, se li nota. Un cop a dins de l'abadia, es treu els guants i la gorra i encara els 22 metres de catifa vermella cap a l'altar. Abans d'arribar-hi trenca al protocol i es para a parlar. Tres quarts d'hora més tard, la Kate també trencarà les regles: dirà el sí vull sense ser verge i després d'haver passat la nit en un hotel. Però no ens avancem: el príncep Carles i la Camil·la arriben sense despertar passions i la reina Elisabet posa la nota de color vestida amb una mena de túnica/sotana groc canari. Si és que hi ha canaris grocs.

12.30 h

Sí, vull

Situats a l'altar es miren una mica, però tampoc gaire. No s'hi atreveixen: somriuen tímids, es miren de reüll i actuen com si s'acabessin de conèixer. A partir d'aquí tot es precipita: quatre frases per repetir i amb poc més d'un sospir ja ho han enllestit. Tot plegat a un ritme de campionat. Ell ha aguantat impassible. A ella li tremolaven fins i tot les pestanyes. L'anell ha costat d'entrar, però finalment l'han aconseguit fer passar avall. I un cop ben encaixat serà difícil de treure, hi podeu pujar de peus.

14.00 h

Petó reial

Fa 2 hores que saluden. Demà, tots dos agulletes a la mà. Ara ho fan des del balcó i de cop, tan ràpidament com ha passat amb el ritual de l'anell, es precipita l'esperat primer petó. És un petó com de tràmit: fred, controlat, mesurat. Calcat a la cerimònia. Què vols, és un petó reial amb 2.000 milions de persones mirant. Amb aquest panorama, potser era massa demanar un petó real.

12.00 h

Princesa vocacional

Ara sí. Quan falta poc per a les dotze la veiem per primera vegada. Fora dubtes: el vestit és senzill, sí. I de seguida arriben les primeres crítiques: massa escotada, poca cua. Ella, aliena als comentaris, puja dins del cotxe i saluda: la Kate és d'aquella classe de noies que saben riure. Ho fa de veritat i amb alegria, com si s'ho passés bé de debò. Té un punt autèntic, pur, natural i càlid que li ha permès posar-se mig món a la butxaca. No hi ha hagut mai cap paraula fora de to, ni cap pas en fals. Estranyament, tot i que no és de sang blava la princesa no té passat. Un currículum impol·lut. Com si tot hagués estat perfectament planejat. Kate Middletown és una princesa vocacional: de petita tenia un pòster del príncep Guillem a la paret. Ara està a 30 passos i 40 minuts de rebre el seu "sí, vull".

13.00 h

Princesa pop

Quan els prínceps pugen a la carrossa jo agafo un taxi cap a la ràdio. El taxista escolta el futbol i no sap ni com es diu la princesa. Tampoc l'interessa. A la ràdio, el Quim Morales em diu que a ell qui li agrada és la germana, la Pippa, que apunta a ser la gran rival. Al súper, que està completament buit, la caixera em diu que el pobre Guillem comença a quedar-se calb. I el porter de casa, que si ella es diu Katy Perry o què carai. Home, Katy Perry no, però sí que té un punt de princesa pop. Té el somriure perfecte, presència disparada i una ambició desmesurada. Poc abans de les dues torno a ser al sofà de casa: vint minuts i aquest primer petó oficial tan esperat.

stats