Publicitat
Publicitat

OBLADI - OBLADA

Luis Venegas: "Puc volar"

33 anys. Editor, director creatiu de moda i DJ. Provocador incansable, enfant terrible i icona de la modernitat. De petit volia ser forner i de gran ha acabat editant revistes de culte que s'esgoten en qüestió d'hores. Fanzine 137 i Candy en són dos exemples. Ha treballat amb els millors fotògrafs, artistes i dissenyadors i entre els seus mèrits hi consta l'anunci de Loewe més polèmic de la història. Fan de Barbra Streisand i de la revista Hola. Ara exposa a la Galeria Loewe de Barcelona una selecció de pàgines de les més de 10.000 revistes que col·lecciona.

Ulleres de pasta, sabates de plataforma, pas segur i poc temps per perdre. Quan entro a la Galeria Loewe, em mira, em frena i m'interpel·la: Hola, sóc el Luis, em véns a entrevistar a mi. M'avança per la dreta i tira escales amunt. Pas àgil, el segueixo. A mitja escala, es gira: somriure desconcertant. En té 33, però sembla un preadolescent. Seiem en un sofà que ens va gros per totes bandes i ens prenem les mides. Preguntes i respostes al gra, 25 minuts d'entrevista: ni un més. Mentre la majoria d'editors es preparen per a la mort de les publicacions en paper, el Luis publica tres revistes que s'esgoten en qüestió d'hores: Per què? Són revistes que generen fans, més que lectors. Per això sobreviuen.

PA I RELIGIÓ. Fanzine 137 , Candy i EY! Magateen són revistes de culte i de renom internacional: pur art convertit en revista. El Luis és un esteta i un expert de la imatge: converteix qualsevol cosa en una de millor. Màgia. ¿Sempre havies volgut ser director creatiu? No, jo quan tenia 3 anys volia ser forner. Tenia clar que el pa era una cosa que tothom comprava cada dia i estava segur que era la manera que no em faltessin mai els diners. ¿Sent editor de revistes, et guanyes bé el pa? Visc de la meva feina, però no sóc ric. Ras, curt i sincer. Com amb totes les respostes. Seguim: Què vol dir ser ric? No haver de mirar els preus de les cartes als restaurants, per exemple.

'WORK HARD'. Porta un tatuatge a cada mà: "WORK" a la dreta, "HARD" a l'esquerra. Als peus, dos més: "GOOD LUCK": L'èxit és la combinació del treball dur i la bona sort. Treballes molt? Sí. Jo sempre que estic despert estic treballant: quan miro una pel·lícula, vaig a una exposició o escolto una cançó, tot m'alimenta, tot ho faig servir. Has robat moltes idees? No m'agrada robar i menys idees. To sec i contundent. I un contraatac en forma de cita: Pablo Picasso diu que tota forma d'art és un robatori. Què dius? Que el límit entre l'homenatge i el robatori és difícil de definir. Segueixo: També hi ha qui reivindica la còpia, perquè és després de copiar, copiar i copiar que et trobes a tu mateix. Hi estàs d'acord? El terme robar sona massa fort: em sento més còmode amb la inspiració.

'HOLA' I 'CUORE'. Col·lecciona revistes des que té 12 anys i en té més de 10.000 arxivades. Cronològicament. Ordre pur i memòria eterna. Capaç de trobar qualsevol imatge en qualsevol edició. Amb quina revista et quedes? L' Hola és la millor revista espanyola. Petita excentricitat que converteix la seva modernitat en autenticitat. Per què? És una marca molt potent que representa tot un univers. L' Hola fa els famosos irreals i inaccessibles, el Cuore reals i indesitjables. Amb què et quedes? Són dos extrems amb personalitats diferents. D'on estàs més a prop? M'agradaria estar més a prop de l'Hola però em temo que estic més a prop del Cuore . Què té l'Hola que tant t'agrada? Que et fa somiar. En què somies tu? Sempre he somiat que podia volar. És més, sona estrany, però penso que puc fer-ho.

'V' O 'M'. Recta final, últimes preguntes sota la pressió de la seva pressa per acabar: ¿És veritat o mentida el que veiem a les revistes? Una veritat sublimada i una mica millorada: als llibres la gent assumeix molt bé la ficció, però a les revistes la gent espera trobar-hi la realitat. Què t'inspira més a tu? La veritat: no sóc gens mentider. Doncs de què tens fama? De ser antipàtic, dur, exigent i provocador. S'incorpora fent evident que el meu temps s'acaba i li demano una última resposta: A què jugaves al pati de l'escola? A V . M'agradava ser la Diana. Ets tan dolent com ella? Sí: no tinc clar que sigui bo.

Riure, malgrat tot