El ventilador

Luna Miguel: “Editar és viure l’altre costat del procés d’escriptura, confiant en l’altre”

"L’escriptura creativa la faig a les nits. El meu ritual és esperar que el meu fill, el meu marit i els gats s’adormin", explica l'escriptora

Escriptora. En majúscules. Novel·lista, poeta, periodista, editora. Si es pot escriure, ella ho ha escrit. Honesta, directa, visceral. Així són les seves obres i així és Luna Miguel. Parla de la seva vida i també de l’amor, la mort, el sexe i les persones, sempre des del seu particular punt de vista, sempre amb sinceritat. Llegir un dels seus llibres és conèixer-la.

1. Estiu i lluna

Fa calor, així que començo preguntant-li per les seves vacances ideals. M’explica que, després d’anys en què no podia fer-ho per feina, finalment voltarà per petites ciutats de França. Diu també que és la millor època per potenciar la creativitat i desconnectar, i que tots els seus grans projectes literaris han nascut a l’estiu. ¿Tens algun ritual abans de posar-te a treballar? L’escriptura creativa la faig a les nits. El meu ritual és esperar que el meu fill, el meu marit i els gats s’adormin. Resposta molt evocadora. I com explicaries la teva feina al teu fill? Ell diu que la seva mare “escriu contes”. Si haguessis de definir-te amb un dels teus projectes, quin seria? La meva feina com a editora, descobrint noves veus.

2. Noves veus

No fa pas tant, a ella la consideraven una nova veu. ¿Recordes quan vas saber que volies ser escriptora? Amb 13 anys, després d’escriure el meu primer poema. Però sobretot als 17, quan vaig començar a escriure periodisme. Tinc molta curiositat per saber quin va ser el primer llibre que en llegir-lo va pensar “Aquest llibre em parla a mi”. Molts, em confessa. Però recordo una especial connexió amb Mi primer bikini, d’Elena Medel. Què sents quan veus algú llegint un llibre teu al metro? Mai m’ha passat! Però sí que he estat en una llibreria i he vist que algú comprava un dels meus poemaris. Quin de tots els formats en què escrius t’agrada més? Hi pensa detingudament. No és una elecció fàcil, però diria que cada cop m’apassiona més la ficció. ¿És gaire diferent publicar el llibre d’algú altre que publicar el teu? Sento alguna cosa molt semblant a la publicació d’un llibre propi. Editar és viure l’altre costat del procés d’escriptura, confiar en l’altre, sentir-te part d’ell. Que bonic! ¿I creus que Amazon és bo per al món editorial? Crec que és un model nociu per al món editorial i laboral. Això sí, reconec que cada cop llegeixo més e-books.

3. Artistes i creativitat

Vull saber què la defineix i com va començar tot. Quan escric hi poso les vísceres, diu contundent. Això és tota una definició. I m’explica que als 17 va començar a escriure sobre joventut en un diari local d’Almeria. ¿I l’últim projecte creatiu? Acabo de tancar un assaig sobre escriptores desconegudes del segle XX. Quines ganes de llegir-lo! ¿I del que més orgullosa estàs? Del meu últim llibre de poemes: El arrecife de las sirenas. ¿Una rutina que estimuli la creativitat? Llegir molt. Quin artista ens recomanes? Últimament soc addicta a Angèle, una cantant belga. I a qui hauríem de començar a seguir? A Elizabeth Duval, activista, actriu, escriptora. Només té 18 anys. El futur de la literatura passa per ella. Me l’apunto. A qui has copiat més idees? M’agradaria pensar que en poesia a Alejandra Pizarnik, en narrativa a Annie Ernaux i en no-ficció a Joan Didion. Però no sé com assemblar-me mínimament a elles. Pizarnik, Ernaux i Didion, un trio d’escriptores úniques, com també ho és ella, Luna Miguel.