L'entrevista acaba amb un final obert. Tot està per escriure. Tot està per passar. S'està a punt de convertir en la gran triomfadora dels premis Gaudí però encara no sap res. Parlem just abans. No s'avança: cap predicció, cap judici, cap emoció. Pura contenció. Tot coherència: cap paraula més del compte. La Neus mesura les paraules i les respostes de forma natural. No té a veure amb la prudència. Té a veure amb la necessitat. Un cop s'ha explicat, calla. La Neus és tot allò que diu, però sobretot tot allò que no diu: cap cua, cap bla bla bla, cap absurditat. Frases ben estructurades, paraules exactes, discurs precís. Es coneix bé. I se segueix esforçant per fer-ho: viu en constant transformació.
09.39 = SILENCI (IV). Abrics, bufandes i fred al cos. Cel clar, dia gelat. Massa d'hora, molta llum. Acabem un esmorzar de forquilla i ganivet. Som a Gallecs, l'escenari on ha rodat la cinta que li ha valgut 4 premis Gaudí. Entre llesques de pa i porrons de vi, ens movem entre la realitat i la ficció, com ho fa a La plaga, la seva primera pel·lícula. Què és més interessant? La realitat. ¿Sempre? Sí; la realitat no te la pots ni imaginar: sempre et sorprèn, sempre és imprevisible. Convicció en les paraules, cap dubte. Seguim: El tòpic diu que la realitat supera la ficció; ¿és així? El que ho supera tot és la necessitat d'imaginació. ¿Fins on arriba la teva? Jo sóc molt realista: em costa deixar-me anar; vaig pas a pas. De projecte en projecte; si no, acabes topant amb la decepció. Què té la teva vida de ficció? Tot el que m'imagino: petits somnis. Fins ara, tots els has fet possibles? Sí: la ficció més gran de totes era fer una pel·lícula. I l'he fet.
09.26 = SILENCI (III). Seguim enrere en una entrevista pausada, un elogi a la normalitat. La plaga és un pel·lícula que creua les vides de personatges reals de Gallecs i es construeix al límit de la ficció i la realitat. Un encaix real/fictici amb la veritat que resulta magnètic. Un càsting brutal. I una pel·lícula plena de silencis que parlen alt i fort. Veritats com temples. Es tracta d'un cinema que sempre ha existit però que és nou en els circuits comercials. I això descol·loca. Han estat 5 anys de feina. Intensa, fins al final. ¿Implicació total? Absoluta. ¿Si no, no surt? Exacte. En un projecte com aquest et converteixes en esclau de la pel·lícula: durant 5 anys tot ha girat al voltant d'aquest projecte i tot el que passava era susceptible d'acabar-hi impactant. ¿T'hi anava la vida? Sí; amb tanta gent implicada la pressió és molt gran i jo sóc molt autoexigent. Si el resultat final no agrada, pot ser el final de tot.
09.19 = SILENCI (II). Desfem el camí traçat. I arribem allà on hem començat. Rebobinem al principi d'aquests 5 anys: Què has sacrificat? Per no perdre-hi res, m'hi vaig emportar família i amics. ¿I què hi has guanyat? Relacions per sempre: els actors s'han acabat convertint en amics, s'han establert lligams molt forts. La Sra. Maria es va convertir en una gran confident: em vaig sorprendre a mi mateixa quan davant d'un problema l'anava a veure a ella a la residència en lloc d'anar a fer un cafè amb una amiga. ¿I? Filosofàvem, i tot ho acabàvem relativitzant. Fa una pausa i segueix: És curiós com l'amistat no sap res de d'edats: les relacions humanes no tenen fronteres.
09.07= SILENCI (I). Arribem al principi de l'entrevista. Impacta la sensació d'integritat de la Neus al primer hola. I la de professionalitat i confiança. La Neus viu el cine com una manera d'explicar i de transformar el món. Fins a l'última circumstància. Tan senzill i tan complex com això. Ara acaba de recollir 4 guardons però té clar quin és el gran premi: seguir treballant.
