Oriol Elcacho: "Visc en l'etern dubte"

33 anys. De Barcelona al món. Del Decathlon de l'Illa a top mundial de la moda. De petit no destacava gens i ara se'l rifen els grans dissenyadors. Ha treballat amb Karl Lagerfeld i Kate Moss; Tom Ford i Gisèle. No parla de política. Cultiva més el cap que el cos i no sap quant li durarà això de la moda. Tampoc què farà després. De moment és nòmada, observador i col·leccionista de nits d'hotel: viatja 9 mesos a l'any per feina, li agrada el bricolatge i vol acabar vivint al camp.

Per culpa de (o gràcies a) una carambola de tuits acabem al sofà de Casa Paloma amb una entrevista entre mans. Ha arribat puntual, amb l'elegància dels bons: discreta de lluny, descarada i present a dos metres. Lluny de l'obvietat del seu cognom. Quan l'hi pregunto, contraataca: Preferiries Oriol Bonbocí? O potser Oriol Bonpessic?

PER LA CARA. L'Oriol -malgrat tot- és somriure i positivisme: El món va bé. Respira timidesa i educació; correcció i saber estar. Vesteix impecable. Moviments suaus. Està fort però respira certa vulnerabilitat. Parla amb sinceritat i mira endavant quan elabora el discurs. Sobretot quan les preguntes li resulten incòmodes: No és estrany guanyar-se la vida amb una cosa que t'ha vingut regalada? Sí. Al principi, ho amagava. Et feia vergonya? Sí: ho trobava absurd. I ara? He entès que treballar amb Karl Lagerfeld, Tom Ford o Ralph Lauren no té res d'il·lògic. Hi has arribat per la cara? No: a mi no m'han regalat res. Quin és el teu gran mèrit? Ajudar a vendre milions de perfums. Tens números contrastats? Sí. Amb Bulgari vaig ser la primera imatge que va personificar el perfum, i va ser un èxit.

DECATHLON I CÀSTINGS. La conversa és serena. Sense pressa. I amb molts somriures. Jo l'encaro, ell em dóna el seu perfil: Recordes la primera vegada que et van dir que eres guapo? No m'ho van dir així. Jo treballava a la caixa del Decathlon i un client que era estilista em va convocar a un càsting: això va ser el principi de tot plegat. ¿I ara, 13 anys després, et segueix estimulant la professió? Hi ha coses que sí. D'altres que no: i això és preocupant. Quan s'acaba la carrera d'un model? És aleatori. L'important és crear-se un personatge que evoluciona al llarg de diferents etapes de la seva vida i jugar amb això: jo no sóc el mateix ara que el de fa 20 anys. En el cas de les dones també funciona així? No. La moda és més dura amb les dones: molt més cruel.

EL DUBTE I LA INÒPIA. Ha treballat amb Kate Moss i Christy Turlington, entre d'altres, i és íntim de Jon Kortajarena i Andrés Velencoso: Hem compartit desfilades, fittings , aeroports i sessions de fotos. ¿És difícil fer amics en aquest món? Sí, la gent no es compromet gens: tot es mou en un terreny molt superficial. ¿Hi ha competència i enveges entre els homes també? Cada cop més: en el món de la moda masculina ara hi ha més en joc i ens hi va més. Què és el pitjor de la professió? Que visc en l'etern dubte: no sé mai quan deixaran de trucar. ¿Creus que la professió et deixarà a tu o tu la deixaràs a ella? És difícil de dir: però no visc en la inòpia. És més: cada vegada em preocupa més.

LA IMPERFECCIÓ I LA BELLESA. ¿Què no tens que t'agradaria tenir? Res, no vull tenir res del que no tinc: que sóc tímid? Doncs faig que em jugui a favor, i punt. ¿Fins a quin punt t'és important la bellesa? A mi l'estètica m'agrada: les coses boniques són un gust. Però va més enllà: la bellesa es pot trobar a tot arreu. ¿També en la imperfecció? Sí: les coses viscudes són molt més interessants; les coses inacabades o defectuoses resulten magnètiques i atractives. ¿T'ha impactat mai la bellesa en si? Sí: quan vaig veure la meva parella, vaig emmudir.