Misc 27/02/2014

Pau Freixas: “Sé qui ets”

i
Bibiana Ballbè
3 min

Cor a la boca, paraules com fletxes. El Pau és directe, expansiu i llança idees com dards: clavant dianes. Sembla que no però sí: més seny que rauxa. Pensa abans de parlar però es té après. Sap qui és: una força de gravetat encara no descoberta. En la seva professió li va la vida. I també en cada resposta: pura energia. Traçant l’obsessió. Acabem l’entrevista sense saber allà on ha començat. Naturalitat amb un rerefons d’absolut control. M’havien avisat: és un paio molt llest. Molt més que la resta, i cala la gent en un simple minut. Es fa el bon paio i és amable; però que sàpigues que té una metralleta guardada i la sap utilitzar. Li llegeixo els antecedents i ell riu alt i fort. Després, dispara: Que desgraciats. Han parlat amb el meu terapeuta.

11.47 = BANG! (III). Comença justificant la filtració: Sona pitjor del que és. ¿Què hi ha de maquiavèl·lic? Res. Simplement l’equilibri entre el descontrol i la raó: tinc una mà agafada a l’enteniment i deixo lliures les emocions, però la mà segueix sempre allà. ¿Aquesta és la metralleta? La consciència d’això és la metralleta, sí. Sinceritat, proximitat, vigor. Vol enviar aquest missatge i ho aconsegueix. L’observo. L’escolto. L’analitzo. I a la vegada sóc conscient del seu escrutini permanent: mentre ell s’explica, m’analitza; mentre ell parla, m’investiga; mentre ell reflexiona, m’endevina. Un pols cordial amb la connexió emocional com a objectiu: donar una bona entrevista i intentar fer-la. Té el gest dur, l’expressió emfàtica i la mirada inquieta, però a la vegada la reflexió profunda i l’estar mesurat: No diré burrades, segur. No diré coses que no pugui dir: estic al control.

11.25 = BANG (II). Ha crescut amb Spielberg i ara Spielberg produirà Polseres vermelles als Estats Units. Tancar el cercle = felicitat. Però un cop més, prudència, discreció, anonimat. El Pau és el productor i director de les dues úniques sèries fetes aquí que s’han venut a fora, però no se sap (prou). ¿Què passa? Que no em sé vendre. Ras i curt. Així de simple. I una apel·lació a la justícia projectada en el temps. Tot se sabrà. Moments puntuals de frustració compensats per la tranquil·litat que dóna el talent: el Pau té uns ulls que li permeten una connexió universal amb un públic massiu; i aquest és el secret de l’èxit de la seva obra. Es va educar amb el cine dels vuitanta i porta el codi Spielberg injectat al cervell. ¿Sabies que et dedicaries al cine? Sí, sempre ho he sabut. ¿Què t’interessava del cine? Desconnectar. ¿Del món real? Sí. ¿Tan infeliç eres? Volia viure altres vides. Amb el cine buscava no viure en aquesta vida: la meva infància va ser conflictiva. ¿Per gamberro? No. Per tímid i introvertit: la ficció em va salvar la vida. ¿En quin sentit? No m’hauria assabentat de res. El cine m’ha fet mirar aquí (senyalant endins) i reconeixe’m allà (dibuixant una pantalla a l’aire). Saber-se a un mateix. Saber qui ets. I amb raó, aquest és el títol de la nova sèrie que prepara: Sé qui ets. Misteri i Amor.

10.46 = BANG (I). Tot carisma. Aquí, entre amics i als rodatges. No creu en la tensió. Ni a buscar extrems, ni a provocar patiment gratuït. Treballa sempre amb amics i repeteix equip. Fidel. Tot. Sempre. Entrega absoluta en tot allò que fa: entrevistes, guions, personatges: Em tanco amb els actors i els esculpeixo perquè siguin JO. I perquè m’hi pugui reconèixer. La pel·lícula Herois és una crònica de la seva infància. ¿Nostàlgic? Molt. La nostàlgia és un sentiment que m’agrada molt. Jo tinc nostàlgia fins i tot del present. Ara mateix, ja m’enyoro.

stats