És migdia i nit; matí i vespre. Som a Barcelona i Cadaqués. A fora i a dins. A casa seva i casa meva. Tots els escenaris possibles en una conversa que no troba fi: la nit guanya el dia; el principi s’imposa al final; la vida venç la professió; l’art ho taca tot: poesia, lírica, vers. Sense guió ni objectius avancem enrere en una entrevista que més enllà de respostes busca apropar posicions. Elegància. Saber estar. Respecte. No necessitem explicar-nos: l’enorme evidència dels fets i la tranquil·litat que donen la distància i la feina ben feta. Simpatia, empatia i molt d’humor: un baròmetre d’intel·ligència. Què és l’humor, Vicenç? L’humor té a veure amb l’erotisme i un cert desvergonyiment de l’erotisme en si mateix. Allarga la frase, flirteja amb altres temes i finalment torna a l’origen per concloure: L’erotisme també és política.
12.15 CADAQUÉS. El Vicenç fa l’esforç de dir allò que no sap dir i allò que no ha dit o no s’ha dit mai; treballa el món del llenguatge i els seus límits, el de les idees i la seva transgressió: A vegades dic coses de les quals penso just el contrari. Enganxa una frase amb la següent en un discurs imparable i acaba: Provoco dislèxies voluntàriament i llavors m’espanto. Somriu i aprofito la pausa per reprendre el tema de l’erotisme: Acabes de posar-te a la pell de Casanova, que va tenir una vida eròtico-sentimental molt intensa; tu també? Sí, sí (repeteix), he tingut una vida intensa; de fet, moltes vides intenses: l’amor és la variació en la unitat i l’erotisme és la multiplicitat al revés. Fa una pausa i segueix: No hi ha gaire diferència entre amor i erotisme: jo sóc profundament amorós però radicalment eròtic.
20.23 PLAÇA DELS ÀNGELS. Pensa ràpid. En el seu discurs, el Vicenç reverteix el sentit de les coses: muntant, tallant, editant, i divertint-se amb l’esperit d’explorar els límits. Té un discurs intel·lectual i unes formes totalment properes i amables. Tones de coneixement; infinites anècdotes. Baixem a temes profans: ¿Tens molts amics, Vicenç? No tinc tants amics, perquè sóc amic de tothom; però en canvi jo no cultivo l’amistat, gens, com tampoc he cultivat la família i en canvi sóc una persona molt familiar. Conceptes antagònics plens de sentit comú. ¿La poesia t’ha fet patir? M’ha donat dolor i felicitat a la vegada: ara ja estic entrenat, m’he observat durant molts anys. Acabes de publicar Un traficant d’idees a les fronteres de l’art : què tens de traficant? El nas, una mena d’intel·ligència de la intuïció més que platònica, posada entre un ull que és molt visual amb un altre que es molt de memòria.
14.30 CASA SEVA. Virtuosisme en les respostes. Sempre. Seguim: Què no et deixa dormir? La passió: l’exaltació lírica. A vegades he guanyat la son i he aconseguit així moltes hores per a la lectura: havia arribat a dormir només 4 hores per poder llegir més. Arribem així al principi de l’entrevista, que en ser sintetitzada en 3.000 caràcters es fa inevitablement curta: ¿L’art és necessari? L’art està fora de la seva necessitat i per tant l’art és necessari: perquè existeix i perquè no és necessari. Antagònics incontestables i l’arribada al final de l’entrevista -que en el fons marca el principi de tot plegat-: Què vol dir ser lliure? Tenir coneixement que hi ha una irreversible fatalitat de la història. ¿I a tu, com t’agradaria ser recordat? A mi m’agradaria ser menjat: poder ser útil, en l’alimentació intel·lectual; poder ser útil a les noves generacions. Absolutament, això és el que m’agradaria.
