El ventilador

Yago Hortal: “S’ha d’anar dialogant amb la tela mentre pintes”

"El conjunt de l’obra és el que defineix realment l’artista", diu el pintor

Color i abstracció. Pintura i més pintura. El que fa s’anomena expressionisme abstracte, tot i que es podria dir “un Hortal”. Energia, vitalitat, color i més color. Aquests són els ingredients d’aquest pintor tan perfeccionista que sempre té diverses obres a mig fer per poder anar retocant-les fins que troba el que és definitiu, el quadre fet essència.

1. Vacances i pintura

Viu a sobre del seu estudi, així que sempre està a un pas de tornar a la feina. Per això començo preguntant-li com refresca les seves idees. Pintant i, de tant en tant, prenent una mica de distància. Llavors li pregunto per les seves vacances ideals. Desconnectar, a poder ser en remull i amb bona companyia, em diu. ¿L’estiu és la millor època per treballar? Quan millor treballo és quan estic realment concentrat. Més pintura i menys gestió sempre vol dir més i millor producció. Crec que això és un sí. En què gastes més diners a l’any, en materials o en menjar? M’agrada molt menjar però sens dubte en materials. I quin àpat? Em crida l’atenció que avui en dia els plats d’alta cuina semblen peces d’art, estèticament i gustativament. Tot i que amb un bon arròs estic content. No està gens malament.

2. ‘Work’, ‘work’, ‘work’

Ara que ja hem entrat en matèria, vull preguntar-li sobre els seus projectes. ¿Amb quin et definiries? Crec que el conjunt de l’obra és el que defineix realment l’artista. Jo no ho hauria dit millor. Quina va ser la primera feina creativa? La Universitat de Barcelona va adquirir una de les meves peces de l’últim curs i gairebé a la vegada vaig guanyar el 49è Premi a la Pintura Jove de la Sala Parés i vaig començar a treballar amb Galeria Senda. Afortunadament va ser tot molt seguit, i fins avui. Quina és la feina més estranya que has hagut de fer? Potser viure de la pintura és prou inusual. ¿I l’últim projecte creatiu? Ara mateix estic preparant quatre exposicions, Can Framis a Barcelona, Galería Leyendecker a Tenerife, Ruzicska a Salzburg i al MoMA de Tbilissi, i un llibre. Quants fronts oberts. ¿I del que més orgullós estàs? Sempre hi ha peces més ben tancades i que et porten a altres camins. Són peces que es tornen icòniques, però no podria escollir-ne només una.

3. De la ment al llenç

Vull entendre el seu procés creatiu i per això li pregunto com comença a pintar un quadre: ¿amb una idea, un sentiment o una intenció? I em contesta que sempre comença a partir de l’últim quadre, que té idees prèvies i intencions, però és impossible pintar el que té al cap. S’ha d’anar dialogant amb la tela mentre pintes, em confessa. Quin és el moment més satisfactori, quan comences una nova peça o quan l’acabes? Per a mi el moment d’acabar un quadre és realment molt especial, tot i que quan connectes amb una idea nova és també molt emocionant. ¿I com definiries les teves peces en què la pintura surt del llenç? Hi ha qui les denomina escultures de paret. Per a mi és pintura treballada pensant també en el volum. ¿T’agradaria fer feines en una altra especialitat artística? Tinc diversos projectes en procés que estan més lluny del que normalment s’entén per pintura, però de moment tot parteix d’una base pictòrica. Ha aconseguit crear-me molta curiositat, espero que aviat els descobrim.