Zahara: "Sóc l'antidiva"

L'observo abans que em noti. Seu, abstreta. Una ungla de cada color, pell perfecta, serenitat. Somriure de revista, mirada emmarcada. Concentració. És esportista, em diu. I concreta: Ara estic lesionada -coses del rock'n'roll-. Riu. Abans les estrelles es passaven el número del dealer , ara comparteixen entrenador personal. ¿Et drogues? No. Jo sóc molt mojigata : sóc de les que fan servir les targetes de crèdit com a cullera per menjar arròs, abans que per fer ratlles (de coca). Les coses clares. ¿Tires molt del plàstic? Sí, no porto mai efectiu. ¿Et quedes en números vermells? En números vermells no, però en números justos, sí. Riu, explosiva; desprèn vida i satisfacció. ¿Et portes tu els comptes? Sí. Tinc un PDF amb tot controlat. ¿Més comptable que artista? No, sóc un desastre, però l'única manera que tinc d'evitar el descontrol és portar un ordre absolut dels ingressos i les despeses. Sóc rigorosa fins a límits obsessius.

CONTROL VS. DESCONTROL. Els comptes, al dia. I els calaixos, impecables. Sobretot els de la roba interior: comptem calcetes; i després exnòvios. Recompte ràpid: treballa amb un parell d'ells i també amb la seva parella actual. Família feliç: harmonia absoluta. ¿Cap crisi? No, en tots els casos ens vam desenamorar alhora, i llavors tot és fàcil: que ja no ens estimem?, doncs ho deixem aquí; que volem ser amics?, doncs som amics i punt. Pur pragmatisme. ¿Equilibri real? Sí, la clau és l'honestedat; i el respecte. Me la miro, perplexa: Ets pura racionalitat, no? Sí, però de cop em surt la vena explosiva: porto una cabra salvatge a dins. ¿Controles fins que deixes de controlar? Exacte. Quan se me'n va el cap, em torno boja: crido, ploro, i perdo definitivament els papers.

L'ANTIDIVA. No beu. És pocatraça. I pura naturalitat: Jo sóc l'antidiva. I s'explica: No sóc inaccessible, ni espectacular. Jo sóc una tia normal que baixa a comprar el pa amb la pinta que sigui i que quan es fa fosc puja als escenaris. Es recol·loca les ulleres i fa perdre la mirada. És zero mitòmana. Zero megalòmana. I li canta més a l'amor que al desamor: Quan estic enamorada, em limito a viure-ho i a explotar per dins; quan l'amor em fa patir, ho converteixo en una cançó. La música com a teràpia. Què és el millor de la música? La connexió: Zas! Quan passa, és brutal; és difícil d'explicar però ho notes, ho pots tocar, i llavors: màgia!; no baixaria mai de l'escenari. ¿Com s'hi està al damunt? Bé, però les gires són dures. ¿Soledat? Sí. I cada cop em fa més por estar sola. Fa un silenci, i deixa anar: Deu ser que em faig gran. Callem per un moment i arrenquem en veu baixa: Què és el més important que has après? A fer el que vull, com vull i quan vull: he deixat de fer concessions; pretendre ser algú altre et consumeix i et transforma en un ser hipòcrita i estrany.

FILLS I VESTITS. Parla gustós. Paraules exactes, vocalització perfecta. Rapidesa: mental i verbal. Parlem de futur: Vols tenir fills? No: ho tinc claríssim. Contundència en les paraules. Rotunditat. És més, crec que ningú hauria de tenir fills. Perplexitat i repregunta: Per què? Perquè ja som massa. Fa una pausa i segueix: Sempre ho he tingut clar; als 16 anys vaig demanar-li a la meva mare que m'ho traguessin tot: trompes, regles i històries, no volia ni la regla ni res. ¿I? No ho va permetre, riu. ¿I ara, als 29? Tinc una vida a la qual no vull renunciar i em sento realitzada amb la meva feina, la meva parella i el meu dia a dia. ¿I si demà et quedes embarassada? Seria un dilema: avortar o no. De moment, faré tot el que estigui a les meves mans per evitar-ho. Fem una pausa i llanço l'última: I casar-te, ho faràs? Això sí que em fa gràcia. Pel xou. I pel vestit.